Correm les 24 Hores Híbrides de Toyota amb el Toyota CH-R al circuit d'Ascari

Un any més hem tingut l'oportunitat de gaudir d'un esdeveniment d'aquells que no s'obliden fàcilment. 24 Hores Híbrides de Toyota. L'any passat es va celebrar al circuit d'Albacete i també hi vam participar, mentre que en aquesta ocasió el lloc escollit per la marca per disputar les 24 Hores Híbrides de Toyota va ser el circuit d'Ascari, als voltants de Ronda, Màlaga. Sis equips i sis pilots a cadascun. Cinc persones de cada equip ens dedicàvem al periodisme del motor, mentre que l'integrant restant era un fan de la marca.

En aquesta edició els sis equips corríem amb el Toyota C-HR, el crossover de la firma nipona, mentre que a l'edició anterior s'utilitzaven diversos vehicles híbrids. L'objectiu de la competició no era altre que acabar la cursa en primera posició, podent utilitzar únicament 125 litres de combustible. Com podreu imaginar, havíem de ser ràpids, però alhora havíem d'administrar bé la benzina. Una carrera destratègia.

Normativa pròpia de les 24 Hores de Le Mans

L'any passat hi va haver força folló amb les estratègies i les maneres de puntuar. Aquest any la marca no es va voler complicar i redacte una sèrie de normes i sancions força més aconseguida, comptant amb quatre pàgines que havíem de conèixer al peu de la lletra si no volíem penalitzar. Les principals eren:

• 125 litres de gasolina per a cada equip.
• Arrencàvem amb el dipòsit ple i ens prestaven tres bidons amb 27,3 litres cadascun.
• Els pneumàtics havien de ser substituïts si presentaven desgasts notables o si el dibuix era inferior a 1,6 mm.
• En el pitlane no podíem depassar els 30 km/h.
• Només es podia fer una operació a cada parada: canviar de conductor, proveir combustible o canviar pneumàtics.
• Tant l'operació de proveïment com el canvi de pneumàtics havien de fer-se només per dos integrants. El conductor havia d'apagar el vehicle, els llums i baixar del cotxe.
• Cada conductor havia de conduir almenys 3 hores i havien de passar com a mínim 120 minuts des que baixava fins que tornava a pujar al Toyota C-HR.
• El mateix conductor no podia conduir més d'una hora seguida.
• Durant tota la prova els llums havien d'estar connectats (excepte en canvis de pneumàtics i proveïments).
• El temps màxim per recórrer els 4 quilòmetres del circuit d'Ascari (no fèiem el traçat complet) era de 4 minuts i 30 segons.
• Els cotxes estaven completament de sèrie, exceptuant els pneumàtics Bridgestone facilitats per l'empresa de pneumàtics, i no es podien fer modificacions. Tampoc no es podien tancar els miralls retrovisors exteriors per variar l'aerodinàmica.

Depenent de cada infracció, les sancions serien majors o menors. Al final de la cursa els organitzadors repassarien les sancions i restarien voltes al total recorregut. Per exemple, excedir la velocitat màxima del pitlane (30 km/h) estava sancionat com a mínim amb 5 voltes.

A competir!

Després del briefing ens vam reunir per equips i comencem a parlar d'estratègies i sobre l'arrencada de la competició. Érem l'equip número 6, i això significava que sortiríem els darrers des de la recta de meta. Pensem que el millor era, directament, intentar posar-nos al capdavant a la primera volta i temptejar la resta de rivals. Continuem compartint idees, impressions i tècniques durant el dinar. Ens esperaven 24 hores molt dures al davant.

Acabem d'iniciar les #24HoresHíbrides de @Toyota_Esp. Sortida al més pur estil Le Mans! @enriquetoyota pic.twitter.com/DfvmqtJdwH

- Actualidad Motor (@A_Motor) Juliol 17, 2017

S'aproximen les 15:00 del dia 17 de juliol i els sis cotxes ja estan preparats a la recta de meta. La sortida es realitzaria al més pur estil Le Mans, corrent cap al cotxe. Últims consells i allà anem. Com havíem parlat, vam intentar sortir fortes i avançar posicions als primers metres. En acabar la primera volta ja estàvem segons i pocs metres després ens posàvem al capdavant.

Primers minuts i comencem les nostres converses per Walkie Talkie. 'Adrián, has marcat una volta de 3 minuts. Digues-me consums quan puguis”. Ara mateix l'ordinador marca 6 l/100 km". "D'acord, continua així i en uns minuts comencem a fer números. Gaudeix-ne!".

L'organització havia comentat durant el brífing que un temps mitjà òptim era rodar a prop de 3 minuts per tornada. Els consums no ens semblaven gaire elevats i el ritme era, en teoria, l'ideal. Passaven les voltes i cada cop ens distanciàvem més de la resta d'equips, mantenint aquests 6 litres als 100 de mitjana. “Això va bé”, comentàvem des del box.

Als 55 minuts realitzem el primer canvi de conductor. El nostre company Adrián, d'Autopista, baixava i seria jo qui li donés el relleu. Minuts abans, segons m'anava posant el sotocasc i el casc, les pulsacions s'anaven elevant. “Per què?” Em preguntava; si no ens juguem res i ja he entrat en circuit en altres ocasions. El cas és que el nostre Toyota C-HR de color negre i amb el dorsal número 6 arribava a pitlane i era el meu torn.

El company es baixa corrent i jo pujo. Cinturó de seguretat, palanca en posició D i arrenquem. Aquesta primera passada pel pitlane es va fer eterna a 30 km/h, mentre que cada cop quedaven menys metres per incorporar-me al traçat; un traçat que, per cert, desconeixia totalment, però que em va acabar encantant. Passem la zona de pitlane i ja podem donar gas amb tranquil·litat.

Les primeres voltes em trobava nerviós, molt, però en haver conduït força híbrids de Toyota ja em sabia “truquillos” per gastar poc i regenerar la bateria del sistema híbrid. A la segona volta ja estava preguntant als meus companys d'equip (Adrián, Cristóbal, Mónica, Pedro i Fernando) sobre els temps per volta. “3 minuts exactes!”, em canta Cristóbal Rosaleny pel Walkie. Un sospir i un plus de confiança, ja que el consum mitjà de les meves dues primeres voltes era de 6,2 l/100 km. Al cap de poques voltes, ja coneixent-me el traçat, vaig poder ajustar als 6 litres.

Seguim al capdavant i, abans d'adonar-me'n, des del box em comuniquen que en un parell de voltes hem de fer un nou canvi de conductor. “Passa per meta una vegada més ia la següent entra”. Segons més tard: “Box, box, box. Recordeu entrar per sota de 30 km/h. Bona feina”. Un somriure es dibuixa a la cara, ja que aquestes paraules motiven i tranquil·litzen molt. Entro en pitlane després d'unes 18 voltes, m'apropo al lloc de canvi de conductors a pas de tortuga i frenada per no perdre ni una dècima. Baix corrent i un altre company em relleva.

La calor prem al circuit d'Ascari durant aquestes 24 Hores Híbrides de Toyota. Una ampolla d'aigua ia continuar analitzant els nostres temps i consums mentre vigilem quins temps estan fent els nostres rivals. Comencem a fer càlculs sobre quant hem gastat i si a aquest ritme arribaríem a final de cursa. Si els números no fallen, sembla que anem força bé i fins i tot podrien sobrar-nos alguns litres per a la darrera part, encara que la resta d'equips haurien d'estar estalviant més litres que nosaltres i podrien començar a retallar.

El tercer pilot del nostre equip va entrar a pista i continuo amb la mateixa dinàmica. Un temps aproximat de 3 minuts per volta i consums relativament estabilitzats en 6 litres. Tot marxa segons allò previst i continuem en primera posició, encara que sembla que alguns rivals comencen a augmentar lleument el ritme.

El problema va arribar en baixar-se el quart conductor, amb poc més de 3 hores i mitja de cursa. Vam veure que els seus temps havien estat lleugerament superiors als 3 minuts per volta que teníem com a objectiu en aquests primers torns de conducció i que, a més, el consum havia estat una mica elevat. És normal, no tots tenim la mateixa experiència ni som tan fins. Uns som una mica millors en això i altres som pitjors. Sense problemes.

Tot i això, alguna cosa estava fallant. El cinquè conductor també tenia força experiència i els seus consums no havien estat del tot bons. A més, esperàvem que segons anés baixant la temperatura cada cop aconseguiríem millors consums i podríem forçar una mica més els pneumàtics sense que la degradació fos excessiva. Anàvem canviant de conductor i res no ens quadrava. Comencem a rodar més a poc a poc i els consums, segons l'ordinador, eren força elevats.

Mitja carrera de les #24HoresHibrides completada. Anem cinquens, però no perdem l'esperança. Les penalitzacions seran crucials @Toyota_Esp pic.twitter.com/zWzMzwuXsP

- Actualidad Motor (@A_Motor) Juliol 18, 2017

Dubtes i idees pels nostres caps, però sempre la mateixa pregunta: “¿què estem fent malament?”. Mentrestant, el sol s'anava posant a Ascari i els rivals ens van començar a avançar. Entre que ells havien augmentat el ritme i que nosaltres ho havíem disminuït notablement, aviat ens vam veure en última posició. Els números no sortien enlloc i els primers 47 litres ja s'estaven acabant en nit tancada.

Va arribar el moment del nostre primer proveïment a les 24 Hores Híbrides de Toyota. Érem el segon equip a fer-ho il´autonomia que marcava el quadre era d´uns 4 quilòmetres. Les nostres esperances anaven caient, ja que si anàvem els últims a la pista ia més paràvem molt aviat a proveir (en comparació amb la resta), alguna cosa estàvem fent malament. Carreguem els 27,3 litres ia continuar rodant.

Passaven les hores i les dades seguien sense quadrar enlloc. Érem els últims en nombre de voltes (sí, ja ens havien doblegat i diverses vegades), un dels cotxes que registrava les voltes més lentes i els càlculs deien que aniríem molt justos per completar les 24 hores.

Hores i hores, voltes i voltes, canvis de conductors i res, seguíem sense ser efectius. “Quines llets està passant? Alguna cosa hem calculat malament. Tornem a calcular-ho tot a consciència per enèsima vegada i els comptes segueixen sense sortir. No pot ser, el nostre cotxe ha d'estar perdent combustible”; arribem a pensar.

Gastem el primer bidó de 27,3 litres a mitjanit i ens preparem per al segon proveïment. Entra el cotxe al pitlane, seguim el procediment per no ser sancionats, dos companys s'ocupen del proveïment. Carreguem el segon bidó amb pocs quilòmetres d'autonomia i tornem a pista. Les hores seguien passant, manteníem el ritme lent i ens vèiem lluny del cap, molt lluny.

El sol comença a aparèixer pel final de recta, han passat diverses hores i tornem a veure la llum de reserva encesa. Esperem unes quantes voltes més i amb poc més d'una desena de quilòmetres d'autonomia el nostre cotxe torna a entrar per carregar benzina. 'Estem fastiguejats” penso, “ens queden diverses hores i tenim molt pocs litres de benzina. No arribarem a final de cursa”, comento alguns dels meus companys.

Dos integrants de l'equip (Cristóbal Roselany i Pedro) es preparen per repostar. El cotxe entra al pit. Posen la mànega, comencen a bombar per carregar la benzina i… sorpresa. Quan encara quedaven uns litres al bidó, la benzina comença a vessar-se. No hi entrava! Els organitzadors ens diuen que no intentem posar més benzina i sortim xiulant.

Sorpresos, al box, comencem a parlar del que ha passat i tot comença a quadrar. “Teníem molta benzina al dipòsit i l'indicador de combustible ens deia que estàvem secs”, diu Pedro, el convidat com a fan de Toyota. Aquest noi és mecànic de la marca amb molts anys dexperiència. A més, és un “cremat”, com ell mateix deia. “¡El mesurador està avariat!”. Després d'uns segons de dubte ho teníem clar, Pere tenia tota la raó.

Walkie Talkie al conductor ia demanar que “li de canya”. Nous càlculs al box comptant que en aquell moment teníem al voltant de 47 litres al cotxe. Els números, i tot el que ha passat, ara sí quadraven, però ens era pràcticament impossible saber quins consums estàvem fent i, per tant, aviat tornaríem a estar en brases sobre quant combustible tenim.

Mentre que a la pista el nostre cotxe augmentava el ritme, des del box ens posàvem en contacte amb els organitzadors per explicar-los el que ha passat. Ho van entendre encara que poc podien fer a part de tornar-nos els litres que havien quedat en aquest bidó.

Seguíem rotant entre els conductors, completant les hores mínimes que havíem de conduir cadascun pel que pogués passar i augmentant el ritme. Alguns dels nostres rivals semblaven anar una mica justos de combustible a poques hores del final, per la qual cosa van haver d'afluixar.

Tornava a ser el meu torn, el cinquè, i ja tot just quedaven 4 hores de carrera. Les rodes estaven força gastades i, sabent que aviat ens tocaria canviar pneumàtics, decidit anar “a ganivet” als revolts. En aquest moment, a la pista, hi havia equips rodant força ràpids i altres molt lents. Nosaltres, podríem dir, anàvem força “lleugerets”.

Les rodes no paraven de cridar a cada corba però poc ens importava; havíem de frenar el mínim i agafar la màxima velocitat gastant poc. Rodant, més o menys, en temps de 2:40 érem el cotxe més ràpid a pista encara que força lluny de cap. Vèiem possibilitats, tenint pràcticament assegurat el pòdium, ja que havíem escoltat que tots els equips tenien sancions i nosaltres intuíem que només una (excés de velocitat al pitlane: sanció de 5 voltes).

Demano a l'equip que em cantin temps de cada volta que vaig fent mentre jo informo dels meus consums. El ordinador marcava 8 l/100 km en aquest torn, encara que qualsevol es fiava a aquestes alçades. Des del box em diuen que continuï així. “¡oïda cuina!” Intentava esgotar una mica més i baixar el temps sense augmentar el consum, però ja no podia donar més de mi mateix. Remuntem algunes posicions, i encara que a algunes voltes del cap, vèiem possibilitats d'estar molt amunt, ja que les sancions decidirien en quina posició acabaria cada equip.

Canvi de pilot novament. El company faria una volta i substituiríem els Bridgestone Turanza T001. Pere, que com hem dit era mecànic, i jo faríem l'operació. Al següent vídeo podeu veure com ho vam fer. Pedro les canvia en un tres i no res i em fa la sensació que només el molesto… El cas és que en 4 minuts, en pràcticament la meitat que la resta d'equips, el nostre Toyota C-HR tenia les sabates davanteres noves. Ens felicitem i tornem al box per veure temps.

Últim canvi de pneumàtics a les #24horashibrides @Toyota_Esp pic.twitter.com/sfTkQ6Z4fv

— Bridgestone Espanya (@Bridgestone_H) Juliol 18, 2017

Sabia que era la meva darrera tanda i que no em tornaria a pujar al cotxe en aquestes 24 Hores Híbrides de Toyota disputades al circuit d'Ascari. No m'importava, estava feliç doncs veia a les pantalles que estàvem quarts, havent recuperat un gran nombre de voltes a la resta de rivals i que, encara que el primer lloc estava molt lluny, amb sancions i les hores que ens quedaven era factible estar segons al final de carrera.

Les 12:30, aproximadament, del dimarts 18 de juliol amb 21 hores i mitja en cursa. L'equip que en aquell moment anava tercer va començar a estrènyer i nosaltres vam voler estalviar uns litres durant unes voltes per estrènyer a l'última part, a l'últim torn, cosa que també va permetre al cinquè acostar-se. L'ordinador del cotxe ens marcava reserva des de fa uns quants minuts i l'autonomia començava a acostar-se perillosament a 0 km cap a les 14 hores, quan faltaven una hora per veure la bandera de quadres.

El últim conductor havia de tornar a pujar al cotxe amb una autonomia teòrica de 0 km. Seria Pedro, ja que també acumula experiència en circuit i se li dóna de perles tant rodar al màxim com obtenir consums baixos. Els nostres perseguidors també feien el seu darrer canvi de pilot i tot semblava indicar que, després de gairebé 24 hores de carrera, aquest lloc es decidiria barallant de tu a tu a la pista. I així va ser.

Les primeres voltes les vam fer a ritme lent ja que, en estar literalment sense autonomia, no hi havia la cosa per arriscar. Quedar cinquens, segons la meva manera de veure'l, hauria estat quedar últims. Sabíem que l'equip que anava en sisena posició acumulava moltes sancions, i per això quedar “només” davant d'ells era trist. Per això el nostre immediat perseguidor ens va començar a retallar uns 20 segons per volta. Poc va trigar a assolir-nos.

Sentim que també estaven amb autonomia zero, encara que a ells aquesta dada els havia aparegut uns 10 o 15 minuts després que a nosaltres. Parlo amb Pedro amb el Walkie i li dic que llenci, que de canya, que “si morim ho hem de fer amb les botes posades". L'altre cotxe ens avança en aquell instant i nosaltres vam rodar darrere seu. Ritmes molt elevats durant un bon nombre de voltes.

Des del box (jo ja no podia separar-me del mur de recta de meta) em demanen els companys que, per favor, li comuniqui a Pere que afluixi, que millor acabar a quedar-nos sense benzina. Pocs minuts després, mancant uns 18 minuts per completar la carrera i després d'una batalla d'infart, us ho comunico i redueix notablement el ritme. Ja més tranquils parlem pel Walkie i tots dos entenem que cal fer cas a la majoria. “Roda molt lent. Ara l'objectiu és arribar-hi, no volem abandonar per quedar-nos sense benzina".

Tot just una volta i mitja després, mancant 10 minuts per completar les 24 Hores Híbrides de Toyota i amb 449 voltes als gairebé 3,9 km del traçat, crida pel Walkie: “El cotxe es para! El cotxe es para! Ens quedem sense benzina!". Uns instants després el nostre Toyota C-HR acabava a la puçolana, en zona segura. Sentim pena, però tot i així estàvem orgullosos.

Minuts més tard el cotxe número 4 entrava en línia de meta amb la tradicional bandera de quadres onejant. No sabíem si realment ells eren els vencedors, ja que serien les penalitzacions imposades per l'organització els qui decidirien realment les posicions.

Penalitzacions per a cada equip

• Equip 1: Penalitza amb -23 voltes per excés de velocitat en pitlane
• Equip 2: Penalitza amb -1 volta per retard en canvi de pilot
• Equip 3: Penalitza amb -5 voltes per excés de velocitat en pitlane i -2 voltes per retard en canvi de pilot
• Equip 4: Penalitza amb -3 voltes per retard en canvi de pilot
• Equip 5: Penalitza amb -21 voltes per excés de velocitat en pitlane
• Equip 6: Penalitza amb -5 voltes per excés de velocitat en pitlane

Classificació final de les 24 Hores Híbrides de Toyota

• Primera posició: Equip 4 amb 454 voltes
• Segona posició: Equip 2 amb 454 voltes i una diferència de 3,6 segons
• Tercera posició: Equip 3 amb 448 voltes i una diferència de 6 voltes
• Quarta posició: Equip 6 amb 444 voltes i una diferència de 10 voltes
• Cinquena posició: Equip 5 amb 436 voltes i una diferència de 18 voltes
• Sisena posició: Equip 1 amb 424 voltes i una diferència de 30 voltes

Com veieu, en ajustar les voltes recorregudes i les penalitzacions, la diferència va ser de només 3,6 segons, una dada espectacular després d'un dia complet rodant als gairebé 3,9 km d'Ascari.

Experiència

Es difícil fer un resum del viscut en aquestes 24 Hores Híbrides de Toyota. Entre unes coses i unes altres van ser gairebé dos dies complets sense dormir, fent càlculs, conduint a ritmes elevats (no en rectes però sí en corbes), pensant en estratègies, menjant-nos el cap per la fallada del nostre cotxe. Al final, no vam poder passar per la bandera de quadres, però ens vam retirar amb el cap ben alt, havent arriscat sabent al que ens exponíem.

Em quedo amb la sana rivalitat entre equips i amb la il·lusió de creure'ns pilots de curses, caps d'equip i mecànics de competició durant un dia però, sobretot, amb la companyonia que es veia als equips, tant al nostre com a la resta. La unió fa la força i el suport entre els uns i els altres feia que tots guanyéssim confiança, motivació i concentració. He de reconèixer que és una experiència que viuria habitualment.

Passem les 12 de la nit i aquí seguim, planejant estratègia i calculant litres a les #24HoresHíbrides de @Toyota_Esp @enriquetoyota pic.twitter.com/TEsRXekdGp

- Actualidad Motor (@A_Motor) Juliol 17, 2017

A tal punt va arribar la concentració i les ganes per treure el millor de nosaltres mateixos que molts no vam anar a dormir i els qui ho van fer van dormir molt poques hores. D'altra banda, treure'ns el barret davant la organització de l'esdeveniment, que tampoc va descansar i es van mostrar amables i propers en tot moment alhora que es van prendre la jornada tan de debò com nosaltres. Al·lucinats també amb els rendiments dels Toyota C-HR, doncs cap va patir cap avaria en aquest ús tan intens, i dels Bridgestone Turança T001, que van aguantar moltes hores esforços elevats.

Sense més, agrair a tot el meu equip, Adrián, Cristóbal, Mónica, Pedro i Fernando, la seva implicació a donar el millor de si mateix. Tots ens vam creure pilots però, el millor de tot, que encara que a mitjanit ens vam veure molt lluny, seguim lluitant per fer-ho tan bé com sigui possible. Tant de bo poguéssim repetir aviat aquesta experiència de les 24 Hores Híbrides de Toyota.

Galeria 24 Hores Híbrides de Toyota