Frens Brembo GT, test a fons en una prova de llarga durada (part II)

Ve de: Frens Brembo GT, test a fons en una prova de llarga durada

Després de muntar tot l'equip, sortim amb molt de compte a provar una mica el conjunt.

La primera impressió: el pedal de fre té aproximadament la meitat de recorregut. Poso segona marxa fins a uns 35 km/h, trepitjo el fre molt suaument i…no frena gairebé res, acompanyat d'un fort soroll de fregament als discos. Em baixo i veig que la capa superficial (aparentment zincada) està desapareixent a favor d'una molt més efectiva superfície acerada. Cal fer el rodatge!

Aquest color tan bonic dura les dues primeres frenades…com ha de ser

Brembo recomana realitzar almenys 15 frenades des d'aproximadament 80 km/h, amb una desacceleració baixa-mitjana, deixant uns 30 segons entre frenada i frenada per tal d'evitar xocs tèrmics i que el material de fricció de discos i pastilles s'acobla perfectament.
Un cop acabat el rodatge, el pedal de fre queda encara més ferm (suposo que és degut a la menor compressibilitat de les pastilles), encara que amb el mateix recorregut útil.

La pintura vermella aguanta perfectament la temperatura, però cal netejar-la perquè llueixi així 🙂

Evidentment uns frens d'aquest estil tenen molt a dir a conducció esportiva, però cal no oblidar que els utilitzarem també en el dia a dia, per això els utilitzarem en més escenaris possibles. He realitzat aproximadament 3.000 km amb ells i el resultat és així:

Comportament a ciutat:
El pedal té poc recorregut i molta força al principi. Requereix una certa adaptació per no anar donant petits frenades. Em recorda al tacte del Volkswagen Golf GTI (almenys la unitat que jo vaig provar). Un cop adaptats al nou recorregut, funcionen com uns frens normals (llevat que amb els Brembo la gent et mira als semàfors, ja que criden força l'atenció).
En algunes ocasions criden, però ho fan molt lleument, molt menys que cotxes de carrer amb pastilles esportives com unes Ferodo DS 2500 o similars. En aquest sentit ha superat la prova, es poden fer servir dia a dia 🙂

Comportament en autovia:
Segons el cotxe va guanyant velocitat, els frens guanyen en importància, lògicament. Com alguns saben, la energia cinètica que cal dissipar és proporcional al quadrat de la velocitat, és a dir, que per frenar al doble de velocitat cal 8 vegades més potència de fre (a gruixuda manera, no entraré en explicacions físiques).
Això es tradueix en el fet que per a una frenada a fons des de 100 km/h, amb prou feines es nota diferència respecte a l'equip de frens de sèrie, però quan la velocitat comença a pujar (140-150 km / h), la diferència pot ser abismal.

Clica a la galeria per veure les fotos a tota resolució

M'ha agradat especialment el “mordent” inicial del fre, tot just trepitjar una mica el pedal i ja sentir moltíssima potència de fre disposada a actuar. En cas de no necessitar una frenada a fons, els cables metàl·lics al costat del curt recorregut del pedal permeten una dosificació excel·lent, impossible d'aconseguir amb cables convencionals, líquid DOT4 normal i pastilles “normals” (molt més compressibles). És clar que quan es paga…és per alguna cosa.

Comportament a la carretera:
El funcionament en una carretera nacional normal i corrent no dista gaire del que podem tenir en autovia. Únicament el millor mordent inicial ens ajudarà a reduir les distàncies de frenada.

Quan la carretera comença a recargolar-se i apareixen els pendents és quan es revela un altre potencial: la resistència a l'escalfament. En un fre de sèrie és habitual que després de diverses frenades fortes consecutives (a conducció esportiva) el pedal es torni esponjós i les distàncies de frenada s'allarguen considerablement. Els frens s'han reescalfat i no poden mantenir la seva eficàcia, fins i tot pot passar que l'equip de frens es deteriori irremeiablement (com em va passar a mi amb l'equip de sèrie), provocant guerxes i esquerdes.

Discos esquerdats i guerxats, demanant a crits el canvi

Amb el nou equip sobredimensionat i dotat de ventilació extra, el fenomen del reescalfament o fadding encara no ha arribat a aparèixer, encara que sí que vaig poder sentir com el pedal de fre va guanyar una mica de recorregut després de diverses frenades fortes en baixada. Un clar avís del sobreesforç a què estava sent sotmès

Un altre detall a tenir en compte va ser el paper de l' ABS en totes aquestes circumstàncies; quan els frens són bons, és molt més fàcil dosificar la frenada i mantenir les rodes a prop del límit del bloqueig. Durant les proves va actuar diverses vegades, però no de forma contínua (llevat de les frenades a fons). Això vol dir que el fre manté un millor tacte també en condicions extremes.
En un cotxe sense ABS i amb frens de poca qualitat, dosificar el fre a alta velocitat és encara més complicat, i és fàcil bloquejar roda o frenar molt poc, indistintament.

Veient que la carretera se'ns queda una mica petita per als nous frens, passem al següent esglaó: la prova en circuit. Veurem que tal suporten aquesta «criba».

Mentre redacte el post i edito el vídeo… aquí us deixo una galeria de fotos.


Segueix-nos a Google News

3 comentaris, deixa el teu

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Carlos García-Alcanyís va dir

    Joe, Luis, li sentin de luxe el Punto eh? A mi no m'importaria res posar-li unes semblances al meu, jeje

  2.   Luis Gaton va dir

    Doncs res, quan es deteriorin els teus ja saps…mans a l'obra! jeje

  3.   Miguel va dir

    És curiós… jo al meu A4 munto un kit galfer amb pinces de 6 pistons i el recorregut mort del pedal va augmentar… i al punt ha disminuït?