Avui també li ha tocat el torn a un altre pes pesant amb Ferrari, i aquest és l'equip Mercedes AMG que ha presentat el seu F1 2018. El nou cotxe s'ha anomenat Mercedes W09, i sembla que els de la marca de l'estrella estan molt motivats i convençuts que podria ser un altre any per a ells, ja que han millorat enormement les mancances del cotxe de l'any passat per convertir aquest dèficit en avantatges per a aquest any, a més de la feina que han realitzat al motor i que ja vam veure al GP del Brasil quan Hamilton va posar al seu cotxe el nou concepte per al 2018 i va fer els temps que vam veure. Per tant, s'espera un equip Mercedes extremadament fort, que permet guanyar bons cavalls de potència perquè la fiabilitat ja era extrema l'any passat. Altres motoristes s'han hagut de centrar molt molt en la fiabilitat, deixant una mica de banda la potència, però Mercedes es podia permetre el luxe de centrar-se en altres coses més importants pel seu avantatge.
Ja sabem que el passat any el W08 en tenia una distància entre eixos força elevada, i aquest concepte, juntament amb altres mancances extructurals, impedien al Mercedes destacar en circuits urbans o de més càrrega aerodinàmica com vam veure al GP de Mònaco i altres. Aquesta distància més gran els donava alguns beneficis, però no tot són bondats. Per això tenien pensat redissenyar el seu concepte i escurçar aquesta distància entre eixos per fer-ho més manejable. Un redisseny del concepte pot implicar riscos molt grans, ja que pots ficar la pota fins al fons i després haver d'empassar amb un cotxe dolent tota la temporada, limitant-te a simplement introduir millores per a un mal concepte que sempre seguirà sent-ho per molt que el millor . És vital tenir una bona base i construir-hi, i potser hi ha algunes bones bases a la graella i no han brillat especialment perquè necessitin un temps per madurar. Pel bé de Mercedes, espero que ells no hagin errat en aquest sentit…
Curiós també les poques marques que es veuen, tot i ser un equip campió, no és el que té més patrocinadors, només podem veure Petronas, EPSON, Qualcomm, etc., però és un detall que m'ha cridat l'atenció. El color del cotxe ha canviat lleument, encara que segueix sent grisa plata amb aquestes línies elèctriques que ja van introduir l'any passat, ara el negre és més predominant, amb degradats interessants en algunes zones del capó. Podem veure que l'halo l'han deixat al seu conlor negre, i no l'han pintat de platejat, entenc que va en harmonia amb aquests degradats i tons negres de certes parts del cotxe, però a nivell estètic, en no estar pintat del mateix color en destaca més, fent més visible aquest element tan antiestètic. Encara que si la temporada és emocionant, crec que poca gent recordarà l'halo i se centrarà a gaudir de les carreres, igual que les enormes crítiques que tenien els F1 de l'era híbrida pel soroll i altres…
En aquesta vista lateral podem apreciar que el concepte del aleró del darrere no ha canviat, els endplates del mateix són similars als del passat any. Continuen apareixent aquestes brànquies i ranures als plats per generar vòrtex d'aire i millorar l'eficiència de l'aleró, celerant l'aire que passa per la zona baixa de l'ala i generant més càrrega aerodinàmica. Al perfil de l'endplate del darrere, a la zona més endarrerida, l'any passat ja hi havia una ganyota com la que veiem en aquesta imatge coincidint per la vora de l'ala del DRS per on es «vessa» l'aire. Al W09 es manté però sembla una mica més pronunciada. I si podeu apreciar la zona central de l'aleró, també podem veure que la curvatura que fa en forma de cullera se segueix mantenint. I pel que fa al monkey seat, t-wing i aleta de tauró, com veiem no són presents per la nova normativa, al nou Mercedes W09, com en altres cotxes, segueixen mantenint aquest perfil de darrere de la coberta motor però molt menys pronunciat i seguint la caiguda que fa el carenat en aquesta zona.
Interessant aquesta fotografia que veiem aquí sobre aquestes línies. Si anem des del darrere al davant, el primer que crida l'atenció és aquesta mena de t-wing o petit monkey seat que mantenen ancorat al suport central simple de l'aleró del darrere. Veurem si això és legal o simplement ho han implementat per fer certes proves, ja que a mi em recorda molt al concepte de monkey seat i no hauria d'estar permès. Una altra de les coses que criden l'atenció és aquesta size-zero a la zona del darrere amb la caixa de canvis flotant i el concepte que segueixen els motors Mercedes i Honda en col·locar els elements com bé sabem. Això permet que a la zona del darrere s'hagi pogut ajustar al màxim, amb una cintura molt prima, que si la del W08 ja sorprenia, la d'aquest any no n'hi ha per menys. Si us fixeu comparant-ho amb altres models que s'han presentat aquest any, la superfície de fons pla que s'aprecia a la imatge superior és molt gran, cosa que dóna una idea de la silueta.
És en aquesta zona del fons pla on es poden veure algunes estries i ranures col·locades per millorar el segellat i evitar l'aire brut que afecti a aquest efecte sòl i l'extracció de l'aire del difusor per part de la brutícia que pugui injectar el pneumàtic del darrere en girar. També veiem la vora elevada que ja es percebia al Ferrari i altres monoplaces i uns elements aerodinàmics de metall just per davant del pneumàtic del darrere. Pel que fa a la zona mitjana, la complexitat dels barge boards i les ales dels potons és sorprenentment extrema. Possiblement sigui el concepte més radical i complicat vist fins ara. Hi podem veure ales com les de l'SF71-H al morro però molt més allargades, i un munt d'aletins i perfils aerodinàmics que envolten el pontó i sobre el terra que són massa complexos com per intentar entendre'ls a simple vista.
A la imatge davantera es pot seguir apreciant la quantitat d'elements de fibra de carboni que es poden veure després de les suspensions, davant dels pontons a la zona baixa. La veritat és que és molt extrem, encara que no sempre el més complex funciona, aquí hi havia el RB13 de Red Bull amb un disseny molt simple i net aerodinàmicament que va funcionar força bé. Pel que fa a les suspensions, ja que les hem citat, dir que segueixen el concepte que els ha donat tant èxit, amb aquests braços dobles i amb funcions aerodinàmiques que van presentar fa uns anys i que han copiat altres equips. Com veiem, els tirants de la suspensió estan ancorats a una zona molt elevada del morro, a la mateixa vora, millorant la tracció per la geometria que permet aquesta forma de situar els braços. Pel que fa a l'airbox, segueix un disseny ovalat i gran, com el de l'any passat i que s'assembla al que han implementat a l'SF71-H d'aquest any, només que en el cas del Mercedes la zona triangular central es divideix en una altra zona més petita o conducte a la zona alta.
Pel que fa a les preses de refrigeració dels frens, són semblants a les de McLaren de les darreres temporades, gairebé reduïdes a la mínima expressió. Seguim amb l'aleró davanter, simple a la zona central i suports que el subjecten al morro, però molt complex i carregat d'elements aerodinàmics a la zona més exterior. Igual que dic sempre, el disseny és molt similar al que va acabar a la F1 2017. El morro segueix el mateix disseny, fi i arrodonit a la punta, sense res de nas ni forats per deixar passar més aire a la zona del darrere. Si no n'hi ha, el que han fet a mercedes és aprimar-se el con o punta de l'aleró en tot el seu recorregut, com es pot veure comparant-ho amb l'amplada del monocasc on s'ancora. Això els permet deixar passar més aire aclarint aquesta zona, però sense els antiesètics nassos que tenen altres equips. I per cert, també podem apreciar que té present la ranura per a l'S-Duct, que extreu aire a través de la ranura que hi ha sota el morro millorant l'eficiència de l'aleró davanter i extraient-lo per aquesta ranura de bústia superior.
Els pontons del Mercedes W09 segueixen una línia semblant a la que tenien al W08, o potser una mica més semblant a la del Ferrari SF70-H, semitriangular i elevada, amb el carenat de la zona exterior d'aquests pontons en una posició molt avançada com passava al W08. Aquesta configuració no és tan extrema com la del Ferrari actual, i les preses d'aire són molt més grans, però així i tot deixen passar bona part de l'aire que impacta amb aquesta zona i que és reconduït per la zona davantera per fer-lo fluir cap a la zona alta del difusor accelerant-lo per la forma de coll d'ampolla que tenen els F1.
Quant a la zona del darrere, no solen mostrar-les en fotos nítides i només tenim aquesta fotografia del filming day que han tingut per provar les novetats, igual que altres equips. La cenyida zona del darrere acaba en dos orificis que bufen entre els braços de les suspensions i just al perfil superior del difusor perquè aquest aire que surt, un cop ha complert la seva comesa, ajudi també a extreure l'aire que passa sota el cotxe. El difusor no s'aprecia, així que ens haurem de conformar amb això i esperar a veure si als tests hi apareguin més imatges. De totes maneres, els cotxes que veiem a les presentacions poc tindran a veure amb els que es veuran al GP d'Austràlia o fins i tot els de pretemporada amb les implementacions que ja es preparen a fàbrica o les coses que han editat, tapat o simplement no han posat a les imatges que tenim.
Conclusió, veurem si la tremenda complexitat que han afegit a la zona mitjana els serveix per millorar les prestacions de l'any passat o si simplement és un maldecap per als aerodinamistes i complica la implementació d'evolucions. Pel que fa al motor, no dubto que la feina és meravellosa.