Michelin Pilot Sport 3, ho vam provar a fons a l'INTA

Fa uns dies vaig poder provar el nou Michelin Pilot Sport 3 (PS3) sobre diversos vehicles a diferents tipus de superfície. La marca francesa promet més adherència, més vida útil (+10%) i estalvi de carburant davant del model precedent. Com ja sabem, al món de la enginyeria tot té un compromís: un pneumàtic excel·lent en sec no ho pot ser en mullat, ni tenir una gran adherència, durar molts milers de quilòmetres i estalviar combustible alhora. És impossible.

L'enfocament de Michelin respecte al Esport pilot 2 (PS2) ha estat mantenir l'adherència en sec, potenciar-ne la durada i sobretot millorar les prestacions en sòl mullat. La idea sembla bona ja que els pneumàtics “all season” (tot temps) no triomfen al nostre país, i els pneumàtics d'hivern (M+S) són injustament ignorats pels conductors. Per tant, la gran majoria de cotxes porten pneumàtics d'estiu (com el Pilot Sport, per exemple) i per això les marques s'esforcen a desenvolupar la seva utilització en condicions adverses.

Terra als pneumàtics…aquest cotxe ha sortit del negre!

La presa de contacte consistia en tres proves diferents.

Adherència i maniobrabilitat en mullat.

Per al desenvolupament d'aquesta prova disposàvem de diversos Audi TT 1.8 TFSI de 160CV, uns equipats amb pneumàtics Michelin Pilot Sport 3 i altres amb pneumàtics d´altres marques. A la descomunal superfície asfaltada del INTA es va traçar un circuit amb corbes de diferents radis, tot això regat amb abundant aigua d'aspersors. La conducció era completament lliure i per això vaig intentar provar de tot, tant traçant fi com a cop de volant, frenar en ple revolt, etc.

Uns porten Michelin…altres no

Resultat: una diferència molt apreciable d'uns cotxes als altres. Realment la diferència és tan gran que em plantejo si els pneumàtics de la competència no estarien “sabotejats” d'alguna manera. No és que amb els altres pneumàtics (Bridgestone, en el meu cas concret) fos malament, és que amb els Michelin es podia entrar als revolts endimoniadament ràpido.
Un gran toc positiu també l'aporti l'Audi TT, mostrant una excepcional trepitjada a l'eix davanter, resistint estoicament el subviratge en tota situació (ESP activat, no ens deixaven treure'l). Quan sobrepassaves el límit, si aixecaves el peu apareixia inevitablement el sobreviratge…
Important aclarir que no estem parlant de resistència a l'aquaplaning (la combinació de velocitat i gruix de la capa d'aigua no era suficient) sinó de adherència en mullat. Aquesta qualitat l'aporta sobretot la barreja de gomes del pneumàtic i en menor mesura, el dibuix.

Freeeeenaaaaaaaaaa!!!!

Soroll, guiat i frenada a terra mullat.

Aquesta prova es desenvolupa parteix a l'enorme circuit oval peraltat i parteix un eslàlom en pla, culminant amb una frenada a fons en terra mullat. Els vehicles per a les proves eren Bmw 320d 177CV, equipats amb un correvit amb GPS (bé, realment no estic segur que fos un correvit però mesurava velocitats i acceleracions)

El circuit consistia en rodar pel circuit oval (velocitat màxima aproximada 170 km/h) per desembocar a la pista d'eslàlom (velocitat al nostre gust). L'objectiu de l'eslàlom era escalfar el pneumàtic (per assolir una temperatura propera a la d'utilització real) i abordar la frenada a fons.

L'eslàlom…timidament al principi ja topi al final. No vaig percebre diferències clares amb uns pneumàtics o altres.

Sorolls de rodament i altres…estava atent al circuit oval, no als sorolls. A més, caldria conèixer molt bé el cotxe per a això.

Frenada a fons… l'aparell del tauler de control que mesurava les nostres frenades es va encarregar de demostrar que els pneumàtics Michelin frenaven de mitjana dos metres abans que la competència. Si no fos per aquest instrument, és impossible percebre «a ull» que el cotxe ha frenat en 25 metres en comptes de fer-ho en 27 metres per la qual cosa no vaig notar cap diferència. El pitjor és que en la realitat aquests 2 metres poden ser un cop, atropellament o simplement un ensurt.

Mercedes SLK 200K per escalfar i conèixer la pista

Adherència i conducció en sec

Després d'haver-me passat el matí conduint Audi i BMW m'esperaven alguns Mercedes. En el meu cas em van «tocar» el SLK 200 K de 184CV i ni més ni menys que el Classe E 63 AMG de 525 CV. La situació em causava força respecte (fins ara el més potent que havia conduït era un F430 de 490CV i un BMW M3 de 420CV) ja que deixaven a les nostres mans 50.000 i 120.000€ respectivament.

Al final no va arribar la sang al riu i encara que n'hi va haver força «excursions pel camp» ningú va arribar a tenir un contratemps fora del merament anecdòtic. El comportament dels pneumàtics Michelin Pilot Sport 3 (que al cap ia la fi eren l'objectiu de la prova) va ser… doncs ni idea. No he conduït mai aquests cotxes en circumstàncies similars i per tant no puc ser concloent. Simplement comentar que van aguantar estoicament 4 dies de proves, a més de nosaltres que els vam donar tota la sabatilla que ens van deixar.

Representació gràfica del PS3 davant del PS2

En conclusió:

Mancant que el TÜV SÜD (o un altre organisme) publiqui dades sobre el seu durada i influència en el consum en condicions reals dús, Puc dir que el Michelin Pilot Sport 3 supera àmpliament el seu antecessor (ia la competència) en prestacions en mullat. En asfalt sec si bé no puc concloure res, la sensació de control i seguretat va ser gran durant tota la prova…cosa que no vol dir que sigui millor.

Si és cert que estalvia combustible (és el primer pneumàtic esportiu amb marcatge green X) i té una durada acceptable, adquirir uns Pilot Sport 3 és una bona inversió si freqüentes carreteres mullades.