Prova Abarth 500 1.4 T-Jet: addicte a la conducció

Abarth 500…aquest nom fa dues setmanes que ressonà al meu cap, concretament des del primer dia dels cinc que el vaig tenir per a proves. Una petita meravella eixida de la factoria de Fiat amb l'herència d'una nissaga esportiva.

Des que la marca Abarth va ressorgir estava desitjant poder tastar els seus productes. Amb “ressorgir” no em refereixo a aquell Fiat Stilo amb canvi automàtic de fa uns anys, em refereixo a cotxes amb caràcter i casta de veritat…i no m'han defraudat. L'Abarth Gran Punt m'enlluerno durant tota la setmana que el vaig tenir, però aquest nou Abarth 500 sí que m'ha enamorat de debò.

Sense necessitat d'un motor excessivament potent (el mateix 1.4 T-Jet però amb 135 CV) les sensacions al volant poden ser més grans que les que t'ofereix un Golf TSI de 200 CV, per exemple. Tota una màquina de diversió que fa girar caps allà per on passis.

disseny exterior

L'Abarth 500 és un cotxe d'allò més “moló”. Cap de les persones que m'ha vist amb ell no s'ha quedat indiferent i molts no han resistit a preguntar-me “d'on ha sortit aquest cotxe?”. A totes i cadascuna de les benzineres que vaig parar l'empleat (fins i tot si hi havia autoservei) em va comentar una mica del petitó d'Abarth.Fins i tot un guàrdia es va aturar mentre estava aturat mal estacionat per indicar-me que m'havia de moure i ja de pas preguntar-me quin cotxe era aquest. Jo vaig respondre: “ja me'n vaig, era només un moment agent…i això és un Abarth 500. Per desgràcia, no és meu :-)”

Sens dubte la seva carrosseria musculada amb grans passos de roda, para-xocs prolongat (en algun lloc cal ficar el turbo i els dos intercooler), faldons laterals amb taloneres i per descomptat el seu imponent part posterior amb difusor, doble sortida d'escapament (amb un so fabulós, com després descriuré), spoiler superior i el logotip d'Abarth sobre la porta.

A més hi ha diverses combinacions de decoració possible, (com ja comença a ser habitual) amb carcasses de retrovisor en un altre color a joc amb els vinils del cotxe, sostre a quadres, diverses franges laterals i superiors, etc…i fins i tot un escorpí sobre el capó davanter, un extra de 60€ del que al meu entendre es pot prescindir totalment. Per sort la meva unitat no ho portava…Un parell de insígnies d'Abarth a la línia lateral completen el conjunt.

Menció a part mereixen les llantes, de preciós disseny tant les de sèrie com les opcionals. Amb acabat bicolor i cargols ocults després del logo de l'escorpí sobre una tapa vermella, emanen esportivitat… més encara quan observes el gran joc de discos de fre que amaguen, amb pinces pintades en vermell. Curiosament ia diferència de la majoria dels cotxes del mercat, el sobrepreu entre la llanta de sèrie (195/45 R16 ) i la opcional (205/40 R17) és baix (200€).

La unitat de proves portava instal·lat sostre solar, un element molt atractiu però que resta força alçada a l'interior de l'habitacle. Per aquest motiu, jo mai no compraria aquest cotxe amb aquest extra per molt bonic que sigui. Per exemple, con el seient baixat al màxim i el casc posat (en circuit, és clar) els copets amb el sostre eren constant i irritants. Sense casc, l'alçada lliure era simplement…la justa.

Disseny interior

Quan obrim la porta ens trobem davant un regal per als sentits. Presidit pel volant aplatat als costats i pla per sota tenim un tauler de disseny retro encantador. Part de la superfície del mateix està pintada al mateix color que la carrosseria, amb l'emblema "500" davant de l'acompanyant.

El disseny dels botons no és el més còmode i intuïtiu del món, per descomptat, però…aquestes coses s'obliden cada cop que el mires. Per posar un exemple, els antiboira s'accionen des d'un botó a la dreta del tot, a tocar de l'acompanyant. Una ubicació demencial.

Els seients de tipus backet enganxen des del primer moment en tots els sentits. T'enganxen als revolts i t'enganxen visualment, amb un túnel a l'alçada del reposacaps que simula el pas de l'arnès de competició. No enganxaran en canvi a la teva columna vertebral i als teus ronyons, ja que amb prou feines filtren les irregularitats i amb el pas dels quilòmetres passen factura. Ho sé per experiència, ja que em vaig fer gairebé 500 km seguits sense més que dues parades. Aquests seients es poden demanar entapissats en cuir com a opció, encara que jo no en sóc partidari. No m'han agradat mai els seients de cuir i menys els de tipus backet.

Cal tenir en compte que la postura de conducció de l'Abarth és força estranya, similar a la del Fiat 500. El volant queda molt allunyat (no es pot regular) i en apropar el seient ens obliga a flexionar els genolls, sobretot l'esquerra. No és que sigui incòmode, però cal acostumar-s'hi. Com més alt o més curts tingui els braços el conductor, pitjor és la sensació. Un cop assegut resulta estranya la cúpula amb tacòmetre i velocímetre a la mateixa esfera. Al centre la pantalla multifunció de l'ordinador, on s'indica el volum de carburant i la temperatura de l'aigua. Com a curiositat a quarta marxa l'agulla de les revolucions puja enfilada amb la velocitat…un pur exercici de disseny 🙂

No se'ns pot passar per alt el manòmetre del turbo, el qual puja i baixa vertiginosament en una conducció esportiva. Sobre el del turbo s'ubica l'indicador de pujar de marxa (GSI o Gear Shift Indicator) el qual pot funcionar en dues maneres: estalvi de carburant i moment de pujar de marxes quan es va al màxim. A la nostra dreta està la palanca del canvi, ben a prop del volant perquè no hi hagi gaire lapse de temps a la maniobra. Com a complement al panorama esportiu i retro trobem una decoració amb cromats a tiradors de portes, pedals d'alumini i goma, etc.

Continuarà…