Conduir l'Abarth Gran Punt Esseesse és una experiència difícil d'oblidar. Per mi hi haurà “un abans i un després” en la meva manera de veure els utilitaris de tracció davantera.
Tot i el fons de la foto, no és cap joc de nens
Brutal!! No hi ha cap altra manera de qualificar les sensacions que s'obtenen al volant de l'Abarth Gran Punto Esseesse. Després una setmana assegut als seus comandaments i haver-ho ficat per tot tipus de traçats (incloent-hi mitja jornada al circuit Kotarr), el balanç no pot ser millor.
Normalment acostumo a començar la redacció de les meves proves parlant de la carrosseria i interior dels cotxes. En aquest cas deixaré això per més tard i passar directament a la prova dinàmica, el punt fort del cotxe. Per anar avançant, deixo l'enllaç a la prova de l'Abarth Grande Punto sense el kit Esseesse.
Conducció i comportament.
La meva experiència amb l'Abarth Grande Punto Esseessi va començar en una autovia, ambient poc favorable perquè aquest escorpí i jo ens féssim amics. Durant gairebé 100 km d'interminables rectes de dos i tres carrils vaig poder comprovar que la suspensió és dura de veritat, els pneumàtics amb prou feines filtren les irregularitats (els seients tipus backet tampoc), i la direcció peca de tova (cosa que se soluciona parcialment en prémer el botó “Sport Boost”).
La caixa de canvis de sis velocitats em resulta familiar: és molt superior a la caixa de cinc marxes i tacte pastós del grup Fiat, però tampoc perfecta. Les insercions resulten precises però els recorreguts una mica llargs…compleix de sobres.
Una estampa molt «racing»
El soroll a bord és moderat a velocitat constant, tenint en compte el rabiós so que emanava el motor en la incorporació a l'autovia (peu a taula, és clar 🙂 )
Per amenitzar aquests 100 km d'autovia em vaig entretenir provant l'equip de so amb subwoofer de sèrie, el Blue&Me, els diversos comandaments al meu abast i ja de pas mesurant el consum: 8,5 litres/100 km de mitjana, vorejant els límits legals de velocitat i donant alguna que altra “patada” en quarta, cinquena i sisena velocitat. Em sembla alt…però és que encara no sabia que era capaç aquest cotxe.
No cal conduir tan agressiu per rodar rapidíssim
Arriben les corbes.
Avui és dijous i fins diumenge no tinc hora al circuit Kotarr. Per familiaritzar-me amb el cotxe em llanço a buscar el meu recorregut de muntanya habitual. Abans d'arribar-hi ja m'he adonat que el motor 1.4 Turbo de 180 CV i 270 Nm a 3.000 RPM (Sport Boost activat, si us plau!) és capaç de fer patinar les rodes davanteres a primera i segona marxa fins i tot amb el volant recte, així que vaig amb molt de compte. La tercera marxa és per a mi la més impressionant de totes ja que des de mig règim fins al tall empeny el cotxe amb molta empenta, fent desaparèixer (literalment) els trams rectes entre corba i corba.
Aquests frens poden fer molt de fum i seguir frenant perfectament
És en aquest terreny on l'Abarth Gran Punto Esseesse mostra tot el seu potencial ja que la seva estela és impossible de seguir amb coneguts compactes que superen àmpliament els 200CV. Realment cal veure-ho per creure-ho, doncs l'Esseesse devora els recargolats trams de muntanya a velocitat de vertigen gràcies a les impressionants estirades del motor turbo, la rapidíssima direcció, bona posada a punt del xassís i potentíssima frenada
Com a curiositat, l'espectacular equip de frens Brembo va començar a treure fum molt abans de l'habitual del meu recorregut de proves i sorprenentment va completar el trajecte sense donar símptomes de fatiga, per la qual cosa considero que el conjunt motor-frens és molt equilibrat.
Un revolt ben negociat amb l'Abarth Esseesse es resumeix en: rodem a gran velocitat, apurat de frenada amb la direcció ben recta (evitarem sobreviratges indesitjats), apuntar el vèrtex en una única traçada sense res de fre i sortir accelerant suaument al principi (pot perdre tracció i la trajectòria fins i tot amb l'ASR connectat). A la pràctica és bastant més senzill que amb el seu germà petit l'Abarth 500, un cotxe molt més nerviós.
Si no pilotem amb cap, l'ESP no podrà salvar la situació…
Val a dir que els ajuts electrònics (sobretot l'ESP i ASR) estan calibrats a la mínima expressió i encara que el testimoni groc s'encengui gairebé de continu no «encallen» gaire la conducció. De fet, confiar-nos massa a l'ESP ens pot donar algun «substit», no cal perdre mai la noció del que portem entre mans.
Que bé que t'ho has passat… mamon! jejeje 😉
A mi em va encantar l'Abarth 'normalit', i ja em va semblar 'la llet' quan vaig tornar a agafar el meu Gran Punt 1.3 Multijet de 75 cavalls. Així que aquest, ni t'explico.
Carlos, t'has de fer amb l'Esseesse, de veritat que ofereix molt més que un 15% extra de potència i parell. És addictiu