Durant el passat pont de la constitució vaig tenir un company de viatge esperat. Es tracta del Fiat Bravo en la seva versió topall de gamma, amb el motor Dièsel de 165 CV i l'acabat Super Sport.
Feia temps que volia provar la versió límit del compacte italià. El Fiat Bravo ja fa una mica de temps que és al mercat i ha evolucionat des d'aquelles primeres unitats que vaig poder provar. Tenint a mà el motor 2.0 Multijet de 165 CV que ja equipa el Lancia Delta i alguns models d'Alfa Romeo, Fiat ha creat aquesta versió topall combinant-la de forma exclusiva amb l'acabat Super Sport i l'omnipresent carrosseria de 5 portes (el Bravo no està disponible en altres carrosseries).
Àvila i les seves muralles van ser testimonis de la nostra prova
Segons Fiat, el Dièsel 2.0 de 165 CV és una evolució lògica de l'1.9 Mjet de 150 CV. Guanyant un mil·límetre de diàmetre a cada pistó, i baixant la relació de compressió de 17,5:1 de l'1.9 a 16,5:1 del 2.0, el nou motor ofereix 15 CV i 5,6 mkg extra (és a dir, 165 CV i 36,7 mkg a 1.750 rpm).
Amb aquesta mecànica el Bravo completa el 0-100 km/h en 8,2 segons, arriba als 215 km/hi homologa només 5.3 litres/100 km, de manera que paga un impost de matriculació de 4,75%.
A més de les xifres, el nou motor inclou un sistema de preescalfadors “low voltatge” que disminueixen el temps necessari per a l'arrencada i pot incloure un filtre de partícules DPF a més de la ja coneguda vàlvula de recirculació de gasos de fuita EGR.
Carrosseria i disseny
El nou Fiat Bravo sembla haver canviat de públic objectiu. El que desitgi un vehicle juvenil i amb caràcter més esportiu haurà de decantar-se pel Grande Punto (uns 30 cm. més petit i amb carrosseria tres portes) mentre que el Bravo ja és un vehicle més “elegant” i capaç en totes les seves versions que el que ho era el Stilo.
Exteriorment una sèrie de detalls ens confirmen que estem davant d'un model diferent. Els vorells cromats, taloneres, un petit spoiler sobre la porta, passos de roda musculats i sobretot les llantes de 18” que allotgen pinces de fre pintades en vermell marquen les distàncies. Igualment, la doble sortida d'escapament cromada està ben visible a diferència de versions més baixes en què s'amaga de la vista voluntàriament. El conjunt queda complementat amb els vidres tintats al mateix to que el sostre solar (opcional per 1.100€) i una discreta “B” de “Bravo” en vermell sobre la porta posterior.
Punxa a la imatge per veure-la a mida completa
Al meu parer, el color blanc daquesta versió no és especialment atractiu. Hauria preferit la cridanera pintura blava (disponible en opció), a joc amb l'entapissat interior de seients i portes. Altres vehicles de tall esportiu com un SEAT León o VW Golf disposen d'un blanc més bonic que el d'aquest Bravo.
El Bravo fa 4,33 m de llargada per 1,49 d'alçada i 1,79 d'amplada. Té una batalla de 2,60 metres i un maleter de 400 litres. Al seu interior pot allotjar cinc adults sense gaire estretors, però lògicament quatre persones és la xifra ideal. El maleter és molt capaç i aprofitable, proper a berlines del segment superior (la vora de càrrega és massa alta) però a canvi porta roda de recanvi de dimensions reduïdes. Té un dipòsit de 58 litres.
Disseny interior i vida a bord
En obrir la porta l'ambient esportiu continua i transmet una sensació de cotxe de qualitat. Potser són impressions meves o que Fiat ha anat millorant la producció del Bravo, però em sembla que tot està més ben muntat i els acabats són més fins que abans. Els comandaments transmeten qualitat al tacte, encara que si bé en accionar-los alguns semblen molt toscos (com ara els llums i el cruise control).
Per la resta la resta de recobriments és força boo (sense ser el millor), destacant el símil fibra de carboni de la part de l'acompanyant i superior del tauler de control. Igualment les portes estan entapissades en tela, tenen recobriment tou o parts pintades i lacades, és a dir, compleix de sobres.
La decoració també s'ha cuidat, des del volant i palanca de fre amb costures a joc amb la tapisseria, pedals i reposapeus en alumini. El quadre de comandament es conjunta amb plàstics pintats i lacats, alguns en símil fibra de carboni (per exemple els del climatitzador).
Els seients estan entapissats en alcàntara i tela combinant el blau i el negre (hi ha altres combinacions interiors), amb un aspecte molt esportiu. En aquest model els seients del darrere no estan descuidats i resulten còmodes. Compten amb sortida dʻaire regulable posterior.
Els seients davanters són amplis i ferms, encara que al meu entendre, el seient de l'acompanyant hauria de tenir regulació de suport lumbar (si que té el del conductor) ja que resulta escàs. També resulta una mica escàs el suport per a les cames. El recolzabraços davanter queda baix però en canvi no destorba per res en canviar de marxa. A més, té dos buits en què es poden guardar objectes i ocultar-los de la vista. Hi ha més buits repartits per l'habitacle, tots amb fons de goma perquè no es moguin els objectes. La guantera és força gran encara que de formes una mica estranyes i poc aprofitable.
L'amplitud és bona en totes les mides, fins i tot en alçada, malgrat el sostre solar, per la qual cosa és vàlid perfectament tant per al dia a dia com per a llargues distàncies