La febre pels SUV és una cosa que, per ara, sembla incurable. Una febre, a més, que a poc a poc es va estenent per nous segments i que ara arriba al dels utilitaris. Amb el Nissan Juke com a pioner al segment B, nosaltres aquesta setmana posem a prova un cosí llunyà seu, el nou Renault Captur.
Renault sap que el segment B-SUV li reportarà un bon nombre de vendes en els propers anys. La història de la marca amb els SUV no ha estat precisament reeixida, com bé ens pot explicar el Koleos, però el Captur té totes les característiques per triomfar, cosa que, per cert, ja està passant.
Renault Captur: desenfadat i personalitzable
Si em demanen una paraula per descriure el Renault Captur, aquesta és personalitzable. És evident que el nou SUV francès beu molt del Clio del qual deriva. Realment, davant nostre tenim un Clio amb un aspecte molt més desenfadat i, si m'ho permeten, exageradament juvenil.
El disseny compleix amb els estàndards estrenats pel Clio, amb una fina graella que uneix dos grans fars al frontal. El logo de Renault mida XXL és una altra de les característiques. Si ens desplacem cap als laterals, la carrosseria sembla embraveir-se amb uns passos de roda molt marcats i una línia lateral ascendent. Cal destacar les motllures laterals, que s'integren perfectament al disseny.
La del darrere també recorda el Clio, encara que aquesta vegada amb un disseny molt més dòcil. Els pilots guanyen en mida i vesteixen una defensa que destaca per dues coses: la prominent defensa del darrere amb els baixos en negre i un pilar C que distingeix clarament el sostre de la resta en cas de comptar amb carrosseria bitò.
Precisament aquest detall de la carrosseria bitò és una cosa que caracteritzarà el Captur. Parlàvem de personalitzable, i és que es pot escollir el color de les motllures, sostre, retrovisors, llantes… I encara no hem arribat a l'interior. Si a això li sumem una carrosseria robusta i lleugerament sobre elevada, tenim la fórmula d'un supervendes perfecte.
Interior senzill i pràctic
D'acord, hem passat d'un exterior cridaner a un interior una mica insípid. No ens hem de preocupar, es tracta de la nostra unitat de proves, amant del negre, color que vesteix pràcticament totes les peces de l'habitacle. Si som més atrevits, podrem pintar l'interior tant com l'exterior.
El disseny és molt senzill, de nou basat en el Clio. El Renault Captur no presenta un tauler de control futurista, de fet s'emmarca en un disseny més aviat clàssic on destaca la consola central, com si d'una tablet es tractés. Està més integrada que al Clio, i s'hi inclouen tots els controls del cotxe.
Compta amb una pantalla central que fa de sistema multimèdia i navegador. És de accionament tàctil, senzill dutilitzar i la única pega és que notarem massa reflexos. A sota se situen els controls del aire condicionat, si volem climatitzador caldrà pagar per això o escollir un acabat més alt de gamma que la nostra unitat, corresponent a l'acabat intens.
El quadre de comandaments es rescata del Clio, amb un disseny modern però de fàcil lectura. Compta amb dues grans esferes per al tacòmetre i el nivell de combustible. La resta d'informació se centralitza en dues pantalles digitals on veurem, a més a més de la velocitat ben gran, tots els dades de l'ordinador de bord.
La qualitat de materials del Renault Captur ens deixa un sabor agredolç. Els ajustaments són bons, no hi ha cruixits ni sorolls rarsperò al tacte ia la vista no aconsegueixen convèncer, almenys en el color negre que lluïa el nostre cotxe de proves. En tot cas no trobarem plàstics tous enlloc.
Compacte i habitable
El Renault Captur té la tasca de reemplaçar el Modus. És un cotxe destinat a aquells que volen un cotxe de mida molt compacte sense renunciar a certa habitabilitat interior. El resultat és més que convincent, esdevenint el perfecte aliat per a la ciutat i proporcionant l'habitabilitat necessària per a quatre persones.
Parlem de quatre persones perquè el Captur no pot amagar els seus orígens. És un utilitari i això minva l'amplada, que a les places del darrere castigarà el passatger de seient central. En cas de viatjar només dos ocupants, ho faran amb la qualitat pròpia d'un monovolum. L'espai per a les cames i els caps és més que suficient.
Les places davanteres també tenen amplitud, amb dos seients amplis i espai per a totes les altures. Si viatgem en família, els buits portaobjectes no faltaran, destacant el buit amb tapa a la part superior del tauler de control i la joia de la corona, una guantera que s'obre com un calaix i que ofereix una gran quantitat despai. La nota negativa? No hi ha recolzabraços entre les places davanteres.
Maleter de 377 litres
Arribem a una de les parts més interessants del Renault Captur, el seu maleter. Cubica 377 litres, però es poden ampliar fàcilment amb només córrer la banqueta del darrere cap endavant. Amb aquesta maniobra ens situarem a 455 litres amb unes formes completament cúbiques i doble fons.
Quan necessitem més espai, podrem abatre la fila del darrere de seients fins aconseguir 1.235 litres de capacitat. La boca de càrrega queda una mica alta, però pràcticament és inevitable quan parlem d'un cotxe d'aquest tipus.
Amb la sensació d'estar escrivint la història d'un supervendes avui ens acomiadem de la prova del Renault Captur. Demà tornarem per analitzar el motor tricilíndric de benzina TCe 90 i comprovar si realment l'anomenat reducció de personal en aquest cas val la pena davant les versions dièsel.
Més informació - Renault Captur, 100.000 unitats d'èxit
Més informació sobre aquest model
- places 5
- potència 90-160 cv
- Consum 1,3-5,9 l/100km
- Valoració 4,7