Prova Renault Twizy 80, conducció elèctrica molt divertida

Seguim rellantat les experiències de convertir-nos enn usuaris d?un cotxe elèctric durant una setmana. En aquesta part parlarem de les sensacions al volant i l'habitacle del Renault Twizy

Conducció del Renault Twizy

Com ja he dit, conduir el Twizy és tota una experiència. S'assembla força a un Kart ja que no té direcció assistida ni servofre i cal manejar volant i fre amb decisió. La direcció és molt ràpida i sorprenentment precisa per a l'aspecte simple de la suspensió davantera i un repartiment de pesos carregat a l'eix del darrere.

El Twizy és de moviments molt àgils i ràpids…tant que de vegades m'oblido que estic conduint per una via oberta al trànsit i no per un circuit de cons disposats perquè jo faci derrapes i m'ho passi d'allò més bé. Traçar rotondes àmplies i clares de trànsit (com per exemple la del Ikea) es converteix en alguna cosa addictiu amb el Twizy.

Pel contrari, cal no oblidar que el Renault Twizy no té ABS ni molt menys ESP, de manera que sempre cal deixar un bon matalàs de seguretat si vols evitar ensurts. El tacte del fre és gairebé perfecte ja que en no tenir servofre el que trepitges el pedal és exactament el que frena, sense efectes paràsits de cap mena. Tot i així, per seguretat, hauria preferit un fre amb ABS, però és clar… preu, pes, consum d'electricitat, etc. No es pot tindre tot.

Dinàmicament va molt bé, és impressionant la seguretat que transmet en abordar corbes. La suspensió és duríssima i amb prou feines balanceja res. El centre de gravetat és molt baix “gràcies” al pes de les bateries i el motor elèctric, permetent moltes alegries a l'hora d'agafar interseccions a tota velocitat. L'única pega és que si no saps conduir-ho, el Twizy subvira moltíssim. Per evitar el subviratge has d'abordar els girs aixecat el peu de l'accelerador o fins i tot frenant lleugerament per carregar pes a les rodes davanteres. Si acceleres al màxim al mig del gir, el Twizy subvirarà inevitablement.

Per descomptat, el Twizy també es pot conduir amb suavitat a ritme normal. El motor elèctric és una delícia a ciutat ja que no dóna cap tipus d'estirada i respon immediatament quan trepitges l'accelerador.

El punt negatiu és que la suspensió és tan dura que els sots forts com tapes de clavegueres, juntes de dilatació mal posades, etc… es pateixen a l'interior amb una gran sacsejada. El que he dit…gairebé com un Kart, per a les coses bones i per a les dolentes.

 Habitatge i vida a bord

El Renault Twizy té un habitacle amb dues places, un assegut darrere de l'altre en fila com en una moto. El conductor gaudirà d'una amplitud excel·lent, assegut en un seient que sembla d'atracció de fira (està recobert de plàstic dur i goma, dissenyat per ser molt resistent). Només es pot regular longitudinalment, ja que el respatller, banqueta i reposacaps és una sola peça. Mentre el conductor viatja a plaer, la plaça del darrere és una altra història: entrar i sortir requereix agilitat i un cop assegut, l'espai pot resultar claustrofòbic encara que sobra alçada lliure fins al sostre i es poden estirar les cames perfectament. En aquests cinc dies al seient posterior s'hi ha pujat molta gent, des de persones de gairebé 2 metres d'alt fins a senyores de cinquanta-tants anys. No és el més fàcil del món, però es pot fer. Una pega: el tancament de la porta està molt exposat i t'enganxes als pantalons en pujar, ja que cal recolzar el darrere en aquesta zona mentre accedeixes al seient posterior. Un cop assegut és relativament còmode, encara que se senten els sots encara més que al seient davanter.

Per transportar bonys hauràs de fer servir el seient posterior (si va buit) o ​​posar-los per terra del Twizy (si és una versió amb portes). Té dues guanteres relativament grans (una amb clau) i un petit buit de 31 litres sota el seient del darrere (també amb clau).

Com a accessori per portar embalums es ven una bossa-motxilla que es col·loca al seient posterior (inutilitzant la plaça) i està previst un altre accessori que no sé exactament com és.

Increïblement, l'ocupant del seient posterior pot ficar les mans a les rodes del darrere sense gaire esforç. Qualsevol amb dos dits de front no va traient els braços per les finestretes i toquetejant el cotxe per fora, però és una possibilitat que hi és…

 Seguretat, practicitat…per què comprar un Renault Twizy?

El Renault Twizy és infinitament més segur que un ciclomotor, però no deixa de ser un cotxe/quadricicle amb unes mesures de seguretat molt limitades. El cinturó de seguretat és de quatre punts i davant dels meus nass veig que el volant té coixí de seguretat. La seguretat en cas dimpacte frontal crec que sigui la justita, i en cas dimpacte lateral millor ni parlem ja que les portes són uns panells de plàstic i poc més (això si la teva versió les porta). Si l'objecte o vehicle amb què xoquem lateralment no impacta directament en el marc de la carrosseria, serem nosaltres els qui rebem el cop…com en una moto.

Per tant, és més segur que una moto (no et pots caure i tens una mica de protecció en cas d'impactes frontals o del darrere), però no esperis la seguretat d'un cotxe. Si jo tingués un fill adolescent dormiria molt més tranquil si conduís un Twizy que un ciclomotor, però sense fer-me falses il·lusions.

Per practicitat, en una moto no pots portar absolutament res (excepte si tens bagul), mentre que a el Twizy pots portar una petita maleta o bossa a la plaça del darrere, sota el seient o pels laterals dels seients. El Twizy serveix per anar a la compra i per carregar bonys petits, però no esperis que t'ajudi a la mudança o si ets dels que compren un cop al mes per a tota la família.

Continuarà ...

No us perdeu la darrera part amb totes les fotos, anàlisi de costos, un vídeo de conducció en plena tempesta i més…