Prova Seat Exeo ST 2.0 TDI 143CV Sport (part II)

Ve de la Prova Seat Exeo ST 2.0 TDI 143 CV

Conducció i prestacions.

Sens dubte el motor 2.0TDI 143 CV satisfaci les expectatives d'un grandíssim percentatge dels propietaris d'un Exeo ST. Al meu entendre, és el motor que millor el senti i més equilibrat en preu-prestacions. Els 143 CV es transmeten a terra a través de un canvi de sis relacions ja conegut i poc cal dir-ne. Còmode, agradable i ben escalonat (tirant a llarg). Amb els seus 70 litres de dipòsit i consum baix, l?autonomia està assegurada.

L'aspecte esportiu del Seat Exeo ST es tradueix en bones sensacions al volant. La direcció és precisa i té la desmultiplicació força curta, cosa que s'agraeix a l'hora de rodar ràpid. Els pneumàtics a llanta 18” (anomenada «Fenix», opció 395 €) s'encarreguen de transmetre amb gran rapidesa el que passa, tant que de vegades pot arribar a ser una mica brusc. No sé com funcionarà amb llanta de 17” (de sèrie sense sobrecost), potser és més equilibrat. De qualsevol manera, fins i tot amb la llanta de 18” i pneumàtics esportius 225/40/18, el comportament és força millor que el de l'Audi A4 d'anterior generació, un model que no congeniava gaire bé els asfalts que no estiguessin en perfectes condicions.

El meu trajecte de proves va ser curt i no vaig tenir ocasió d'encarar els meus ja típics ports de muntanya, però en canvi vaig fer uns 20 Km per autovia i el mateix per carretera de doble sentit. Amb autovia es revela com una màquina de fer quilòmetres, almenys des del seient del conductor. Com ja he dit el confort és alt aquí i el seu comportament excel·lent. A la carretera de doble sentit es condueix molt bé i transmet confiança i seguretat. La seva frenada és prou potent i l'adherència extra dels descomunals pneumàtics es nota. A més, el pedal de fre és modulable i no «es clava» a la primera de canvi (qualsevol que hagi conduït un Golf o Lleó de sèries anteriors sabrà del que parlo 🙂 ).

A l'hora de forçar una mica la marxa comprovem la seva condició de subviratr, encara que com en tota «ranxera» que calgui el pes extra suspès després de l'eix del darrere fa que aquest eix guanyi protagonisme a les maniobres brusques o evasives. Tot i així he de dir que el canvi de la berlina al familiar no em sembla gens dolent, com també succeïa en cotxes com el Fiat Stilo Multiwagon, del qual el comportament era molt millor que la versió cinc portes.

De qualsevol manera, el nivell de confort és alt, tant per suspensió i moviments de la carrosseria com per acústica. Destaca les finestretes amb doble vidre, poc habitual en cotxes d'aquesta categoria i preu. Com millor es nota aquest aïllament extra és rodant a prop d'una paret o similar: el soroll del motor i sobretot de rodament reboten i un bon aïllament es fa palès.

Consum

Respecte al consum, no vaig fer un nombre de quilòmetres suficient per poder fer els meus propis mesuraments, però fiant-me de l'ordinador de bord, puc dir que a ritme viu, superant els límits legals en tot moment en autovia, ciutat i carretera de doble sentit, l'ordinador va clavar els 7,0 litres/100 km, cosa que està molt bé.

Rodant a ritme normal (i legal) per autovia, carretera i ciutat, l'ordinador indicava 5,6 litres/100 km. Intentat rebaixar aquesta xifra, mai no vaig baixar dels 5 litres. La conclusió que trec és que és un motor poc assedegat. Alguns cotxes Dièsel de característiques similars poden rondar els 8 l/100 km en conducció agressiva i xifres similars en conducció tranquil·la. Per tant, el motor és poc susceptible a la conducció «peu a taula», una faceta que agrairan els clients més «accelerats».

Continuarà ...