Amb un certamen de Cotxe de l'Any a Internet CAI 2013 que aviat tancarà les portes, nosaltres seguim passant revista als candidats, i ens toca posar a prova el nou SEAT Toledo. Mentrestant, et recordem que pots guanyar un iPad Mini votant pel teu favorit.
Aquesta setmana vam provar una llegenda. Així és com ens presenta la marca el nou SEAT Toledo, la nova berlina de tres volums derivada de l'Eivissa que promet espai a baix preu. Nosaltres analitzarem si això és realment així a través del Toledo TDI 90 CV DSG, la nova motorització dièsel d'accés a la gamma i canvi de doble embragatge.
SEAT Toledo, discret però intel·ligent
A primera vista el SEAT Toledo passa desapercebut, n'és la intenció. És un cotxe senzill i pràctic, i punt. No busca ser el més esportiu ni el més cridaner però sí el més polivalent i això és una cosa que no es descobreix només fent una ullada a la seva carrosseria.
Es tracta d'una carrosseria de tall clàssic, amb un breu tercer volum que ho diferencia de l'Eivissa, del qual reprèn no només els trets sinó també la plataforma. Aquesta s'ha allargat per oferir més distància entre eixos i, en conseqüència, una longitud més gran, 4,48 metres en concret. Tot això repercutirà a l'espai interior del Toledo, que n'és precisament el valor diferencial.
El disseny és simple, d'acord amb el nou llenguatge de disseny de la marca. El frontal presenta uns grups òptics de formes afilades, imatge característica dels últims llançaments de la signatura. La defensa manté la senzillesa, amb uns pilots amples i horitzontals amb la firma lumínica que ara llueix SEAT.
No trobem fuites a la vista, ni kits esportius encara que, tot cal dir-ho, el resultat és molt agraït, sobretot tal com lluïa la nostra unitat de proves, en un color blau gens discret i acabat Style que, entre altres coses, muntava aquestes boniques llantes de 17 polzades.
Ergonomia i senzillesa
Obrim les portes i ens introduïm a l'habitacle del SEAT Toledo, un lloc on tot es dissenya de forma simple, on tot es maneja de forma senzilla i on no trobem grans ostentació en disseny. No obstant això, el paquet opcional de la nostra unitat, que tenyeix diversos elements com la part baixa del tauler de control, els panells de les portes o els seients a color beix, li donen un aire molt més atractiu que ens fa esborrar del cap aquella imatge de low-cost.
Sí, low-cost, aquesta «paraula» que ara utilitzem per trucar a alguna cosa barata. És la filosofia del nou Toledo, però un cop dins la sensació no és estar asseguts als comandaments d'un cotxe especialment barat.
Els plàstics són durs, tots, però la qualitat de construcció sembla força alta, tant com la d'alguns materials, com el cuir del volant. Serà barat, però no fa la sensació de ser-ho, a priori. Com tot, té les pegues.
L'equipament és força abundant però sempre trobarem a faltar elements com el sensor de llums automàtiques, climatitzador bizona o fars de Xenó. Són, senzillament, elements desitjables, però si optem per l'acabat més alt de gamma crec que no trobarem res a faltar, almenys al preu que hem pagat. En tot cas, podem tenir navegador (de funcionament ben agradable, per cert), Bluetooth, climatitzador… En definitiva, no parlem d'un cotxe “pelat”.
Espai, la seva raó de ser
Hem parlat de baix preu i de qualitats correctes, però res d'això no és comparable a l'espai. El SEAT Toledo té defectes però la seva virtut més gran, per sobre de tot, és el espai interior. Encara vaig confús quan penso com s'ha pogut crear tant d'espai interior en una berlina així de compacta. I és que el Toledo gaudeix de més habitabilitat que moltes berlines de categories superiors.
Les places davanteres són àmplies i només pequen d'uns seients amb un tou massa dur. Però enrere és com viatjar al saló de casa. Encara amb els seients davanters en una posició certament retardada, els passatgers de la segona fila no es podran queixar d'espai per a les cames. Pel cap tampoc, i és que el SEAT Toledo no compta amb una caiguda de sostre pronunciada que enriqueixi el disseny. De nou la senzillesa prima.
Sí serà a amplada per a les espatlles on trobem un petit handicap. Amb una amplada únicament 1,3 centímetres més gran que la de l'Eivissa tampoc no podem esperar més. Una altra vegada, el seient central del darrere no serà objecte d'elogis pels seus ocupants per ser estret, més elevat i més dur.
L'habitabilitat és, doncs, el seu atribut més gran, detall que es veu enfortit per una quantitat de buits portaobjectes força agraïda. És un cotxe pensat per a l'ús quotidià i per a la vida familiar, d'això no en tinc cap dubte.
Maleter de 550 litres
Podem pensar que l‟espai interior s‟ha aconseguit a base de retallar del maleter. No. De fet, rotundament no. Quan obrim la porta ens situem davant el maleter més gran del segment i que alguns de segments superiors. La primera impressió és pensar que és enorme, perquè ho és, ni més ni menys que 550 litres de capacitat, i no només això, sinó que també és molt aprofitable.
Compta amb unes formes molt cúbiques per desaprofitar el mínim espai, i al gran porta cal sumar-hi una boca de càrrega ampla i accessible per poder introduir qualsevol objecte. Si, a més, abatem els seients del darrere, faran ganes gairebé de moblar el buit, encara que el pis no quedi pla i patim un gran esglaó.
Com hem vist, sense cap tipus de claustrofòbia ens acomiadem per avui de la nostra prova del SEAT Toledo, per demà arrencar el motor 1.6 TDi de 90 cavalls, acabat de sortir al mercat, en combinació amb la caixa automàtica de doble embragatge DSG, amb vídeo inclòs. Us esperem.
