Com ja us anticipava ahir, el cap de setmana passat, gràcies a Seat, vam tenir l'oportunitat de provar el nou Toledo per terres manxegues, pels voltants de Toledo, per a més senyes. Aquesta quarta generació difereix molt de la tercera i recupera els orígens de la primera, amb una bona habitabilitat i un maleter gran.
A més, ara ve amb un concepte diferent, el de cotxe accessible. És clarament més car que els anomenats Low-cost, però és infinitament més segur, tecnològic i modern. Amb unes cotes mesurades de 4,48 metres de llarg, 1,70 d'amplada i 1,46 d'alçada unides a un disseny encertat i sense floritures habitual de VAG no fa la sensació de ser un cotxe gran i és molt fàcil maniobrar amb el , sobretot si ens ajudem dels sensors del darrere.
La versió que provem és un acabat Style (el més alt) associat al motor 1.6 TDI de 105CV (no Ecomotive). Aquest acabat, unit a alguns extres, té tot el necessari, com a control de velocitat o climatitzador (monozona). A més el bloc TDI mou amb facilitat suficient el conjunt, que ronda els 1.200 quilos, encara que si volem empenta no convé fer gaire cas a l'indicador de canvi de marxa i serà aconsellable circular per sobre de les 2.000 voltes per tenir una petita reserva de potència en cas de precisar una reacció ràpida.
El més sorprenent daquest motor van ser els consums. Si bé a penes hi va haver quilòmetres de ciutat, per vies ràpides (carreteres i autovies) el consum mitjà va ser de 4.0 litres als 100, el que és molt proper a la mitjana extraurbana de 3.8 litres. La mitjana daquest motor és de 4,4 litres. Cal tenir en compte que aquests consums són els marcats per l'ordinador, i també que no van ser el que és primordial, efectuant acceleracions fins a la zona alta de comptavoltes i agafant velocitats innecessàries. En un ús normal i estant pendents de la conducció, estic convençut que el consum seria inferior. Pel que fa a rumorositat, en fred es fa notar, però en calent és silenciós i en ordre de marxa a velocitats de creuer a penes se sent ja que circula a règims baixos.
Aquest motor va associat a una caixa de canvis manual de cinc relacions. Com és habitual al grup VAG l'accionament és molt bo, amb recorreguts tirant a curts i sobretot molt precisos. El tacte dels pedals és l'idoni, si més no pel meu gust. La direcció està filtrada, encara que té una assistència correcta, que no la fa pesada ni excessivament tova. La caixa està força ben escalonada, encara que entre la segona i la tercera hi ha un salt més marcat que en altres marxes. No vaig tenir ocasió de circular per carreteres amb pendents forts, però tot fa pensar que ens veuríem forçats a utilitzar el canvi a causa d'aquesta falta d'empenta en baixes.
El comportament del cotxe és correcte. No destaca ni per bo ni per dolent. És molt còmode de rodar per autovia tot i tenir unes dimensions més reduïdes del que és habitual ia la carretera no balanceja en excés. És un cotxe que compleix bé amb la seva comesa i transmet sensació de seguretat.
Passant a detalls relatius a l'interior trobem un habitacle ampli, amb l'única pega de l'amplada, en ficar cinquena podem arribar a tocar al genoll el copilot, segons com vagi aquest, però a la resta de cotes no hi ha cap problema. És més, portant el seient del conductor fins enrere un ocupant de la meva talla (1.83) a les places del darrere no tocarà amb les cames al respatller i el conductor de la mateixa talla just arribarà al final del recorregut de l'embragatge. Les places del darrere són estretes per a tres adults, però dues viatjaran molt còmodes. A més d'això tenim un maleter de 550 litres molt aprofitables i amb una gran porta dissimulada per un disseny que ens fa pensar que és un tres volums.
Pel que fa a materials, els plàstics són durs, com els que altres cotxes porten al maleter, però tenen bona presència i bons ajustaments. Compleixen amb la seva funció i molt bé, ja que el Toledo no és un cotxe per equipar-lo amb mil tonteries i detallets, sinó un vehicle solvent per un preu acceptable. Sí que hi ha petits detalls millorables que fan veure que és un cotxe orientat a oferir preu. Per exemple, tot i tenir quatre elevallunes elèctrics, el conductor només té comandaments per als davanters, i quant a la política d'equipament, tots els presents a la prova estàvem d'acord que haurien d'haver equipat els discos de fre posteriors i el tercer recolzacaps del darrere de sèrie, sobretot tenint en compte el cost, que no arriba a 110 euros per als dos elements.
En definitiva, torna la llegenda. Seat ens ofereix un cotxe econòmic d'adquirir, econòmic de rodar i mantenir i amb tot allò necessari, perquè en temps de crisi no hi ha concessions als luxes. Per a famílies que busquen un cotxe Bo Bonic i Barat un Toledo pot ser una opció interessant, si bé caldria pensar a gastar una mica més dels 13.990 euros del model 1.2 benzina de 75CV per tenir un cotxe amb una potència adequada i una dotació més o menys completa (el més bàsic no porta aire condicionat). Com veieu aquest cotxe només es pot retreure que alguns extres no siguin de sèrie, perquè en tota la resta sense ser un cotxat compleix amb els fins per als quals ha estat concebut folgadament.
Més: Seat Toledo: Presa de contacte a Toledo (I)
