Ja de tornada d'Alemanya, ara toca explicar com hi han passat els dies de la competició, en què han participat més de 200 vehicles.
Dia 24: Vam arribar al càmping a deixar les maletes i vam anar corrents al circuit per començar a organitzar-nos. A la porta ens vam identificar com a equip i vam ser proveïts de les targetes d'acreditació, tot seguit vam baixar al pàdoc i vam veure al nostre box que tot havia arribat perfectament, sense danys. Vam organitzar tot, vam treure el cotxe de la caixa i el vam posar sobre el suport, era hora de començar a treballar.
Estàvem mòlts d'hores i hores de viatge pel que amb prou feines vam poder fer més que posar els adhesius reglamentaris de la competició (3 petites coques de Shell, dues tires amb diversos patrocinadors i els dorsals) i no faltava gaire per a les 19:00, hora a la qual ens recollien i tornàvem al càmping.
Dia 25: A les 8:00 del matí els dos pilots i el team manager eren al briefing mentre la resta de l'equip començava a treballar al cotxe.
Es va desmuntar la carrosseria per primer cop i es va treure l'eix de la roda motriu, doncs en portàvem alguns de recanvi per por de trencar-ne un altre, com a pas a Vitòria. L?eix té uns casquets que anaven soldats, però de la força del motor, el dia abans d?embarcar el cotxe, les soldadures es van trencar, perdent la tracció. Es va canviar l'eix per un altre de similar i es va enviar el cotxe, però encara amb por es van emportar tres eixos de recanvi més, dos d'ells amb uns forats fets per electroerosió pels quals es ficaria un passador per unir l'eix amb els casquets.
Un cop canviat l'eix, es va revisar tot el sistema i es van fer les primeres proves amb hidrogen amb el cotxe sobre la taula de treball. Tot semblava estar a l'ordre del dia, així que vam marxar a la inspecció tècnica sense saber els problemes que ens causaria.
Ja a les inspecció es peso el cotxe, de 135 quilos, i als pilots. Després es va comprovar el conjunt de la direcció i es va col·locar un transponder que es faria servir en la cursa per explicar les voltes i el temps de cadascuna de forma automàtica i sense error humà. També es van comprovar els arnesos de seguretat del pilot.
Més endavant es va fer la prova de sortida d'emergència, en què el pilot havia de sortir del cotxe en menys de 10 segons, havent de descordar-se els arnesos i obrir la porta també en aquest temps. La prova va ser un èxit, 6,75 segons (encara que després de forma extraoficial aconseguim millorar-ho). També es va comprovar el maleter, requisit indispensable dels Urban Concept. Al compartiment de l'equipatge havia de cabre una caixa de 50x40x20, però nosaltres més xulos que ningú vam ficar una maleta de dimensions bastant més grans (a tothom li sorprenia la mida del nostre maleter, on hi cabien dos cascos, una caixa d'eines 5 o 6 jerseis una motxilla i sobrava lloc). Tot seguit es va fer la prova de frenat en rampa, el cotxe ni es va moure, tot perfecte. Les proves d'enllumenat també van ser satisfactòries.
El que nosaltres no sabíem era que tindríem moltíssims problemes a la següent part de la inspecció tècnica.
Hi havia fuites d'hidrogen, havíem utilitzat tefló, que suposadament no es podia utilitzar, encara que l'endemà ens van recomanar tornar-lo a posar (el cert és que ens van marejar força). Es van mosquejar en veure que teníem 4 bateries per a l'arrencada (dues eren de recanvi) perquè pensaven que les utilitzàvem per acumular energia i ens feren canviar de posició l'electrovàlvula de l'hidrogen. Total, que entre que vam canviar i vam arreglar, va tancar la inspecció tècnica i vam haver d'esperar l'endemà.
La veritat és que en aquesta última part ens van aixafar força, perquè era l'últim dia en què es podria provar el cotxe al circuit, l'endemà començava la cursa. I nosaltres amb aquestes pintes…
Continuarà ...
