Aquesta és ja la darrera entrega sobre la Shell Eco Marathon 2011, i repassarem els dies de la cursa, on coneixereu totes les alegries i frustracions de l'equip Gorbea, format per professors i alumnes dels instituts Mendizabala i Miguel Altuna, de Vitòria i Bergara respectivament .
Dia 26: Al matí a tota córrer ens vam anar a la inspecció tècnica, perquè encara no l'havíem acabat a causa dels problemes i les pegues del dia anterior per part de l'organització. Vam estar més de dues hores, dues hores en què nus va donar temps a pensar força vegades que ens tornàvem a casa amb el lloc, però afortunadament estàvem equivocats, van acabar donant-nos el vistiplau, no sense abans barallar-nos-ho i haver suat de valent parlant amb els tècnics. Cada vegada que recordo el que ens va costar aconseguir els dos maleïts adhesius que havíem passat les proves pertinents… Al final va valer la pena.
Com ja eren dies de carrera no es podien fer proves al circuit, de manera que la nostra prova de circuit va ser, alhora, la primera de les quatre mànigues. Va sortir el cotxe a pista, però la cosa no pintava gaire bé, anava molt endarrerit, més d'un minut en algunes voltes i fins i tot més, i per més inri, després quatre voltes i mitja (eren sis les que calia donar) la bombona d'hidrogen es va quedar més SECA que el desert de Gobi.
La grua (un BMW Sèrie 5 Touring amb un remolc amb un matalàs de gomaescuma) va recollir el cotxe del circuit i el va portar al pàdoc on l'estàvem esperant, amb un desànim força gran, perquè enganyar-nos. Després de les revisions pertinents es va arribar a la conclusió que al motor li faltava parell, i que per tant no s'estava aprofitant l'electricitat generada per la pila hidrogen tot allò que es podria. Es van fer les modificacions pertinents en el sistema electrònic per a una major obtenció de parell, però…
Dia 27: Va sortir el cotxe a pista el segon dia de carrera amb totes les il·lusions posades en ell, però sembla que no es va encertar amb les modificacions fetes per tal d'augmentar el parell, i va anar tot a pitjor, el cotxe a penes va arribar al primer revolt del circuit quan va ser recollit. L'ànim de l'equip estava per terra, però s'havia de seguir treballant, encara quedava un dia de carrera i tres mànigues al davant, ja que a causa d'uns avisos de tempesta es va suspendre la competició i es va atorgar una màniga extra a tots els equips). La resta del matí i tota la tarda d'aquest segon dia de carrera es va fer servir per millorar el sistema, limitant la pila, que per cert, estava feta malbé i només donava un terç del seu rendiment ia partir d'un valor X saltava i calia tornar-la a encendre, amb la despesa d'hidrogen que això suposava. Es va buscar aquest valor i es va limitar la pila just abans del moment del salt. Era la nostra darrera opció, teníem els dits creuats.
Dia 28: Tercer i darrer dia. A primera hora vam ficar el cotxe al circuit amb el primer pilot al volant, tot semblava anar bé, A més, acabem les 6 voltes, amb la mala fortuna de no classificar-nos per haver passat per línia de meta 7 segons tarda (i l'ampolla buida). En quedaven dues tantes, els nervis estaven a flor de pell. Va entrar el segon pilot a pista amb el cotxe només acabar la primera mànega del dia. Anava a allò que donava el cotxe, pensàvem que a aquest ritme acabaria quedant-se sense hidrogen, però no, va acabar amb més de dos minuts de sobres, estàvem com bojos: Ja estàvem classificats. En quedava una tercera mànega, i ja més relaxats per haver complert el nostre objectiu, vam anar a intentar augmentar l'autonomia, ajustant-nos més als temps i per tant (suposadament) reduint consums. Passem la línia de meta amb 30 segons de sobres, amb uns dades una mica millors quant a consums.
Al final la categoria d'Urban Concept d'Hidrogen va quedar amb 10 cotxes classificats, amb nosaltres dècims de 10 classificats, d'un total de més de 18 equips a la categoria. Vam fer un total de 37,4 quilòmetres kw/h. Els resultats complets de la competició es poden veure aquí.
