Després d'uns dies d'aturada per motius diversos (llei de Murphy, com més temps lliure més ocupat estàs) tornem amb el tema de la Shell Eco Marathon i la participació dels instituts Mendizabala de Vitòria i Miguel Altuna de Bergara com a equip Gorbea. Aquest any també ens presentàvem a la categoria de disseny Urban Concept. Al llarg dels dies un jurat es va passar alguna vegada pel nostre box per veure el cotxe i fer les preguntes de rigor.
El cotxe va agradar i molt, no només al jurat dels SKF Design Awards si no a tots els participants en general, en rebem moltes «Congratulations», ens van parar diverses vegades per fotografiar el cotxe i alguns jutges estaven molt pendents que ens classifiquéssim (requisit indispensable per optar al premi), cosa que com veureu al següent article, vam aconseguir. Sens dubte el que més va agradar i més gràcia va fer va ser la gran capacitat del maleter, hi ha molt esportius que en tenen menys, poso la mà al foc.
el cotxe tenia detalls a millorar dels que n'erem conscients, com la lluna davantera, subjecta a la carrosseria amb cargols, mentre l'ideal hagués estat conformar-la i enganxar-la, l'altra pega era la porta, que no tancava gens bé, afortunadament els jutges a les visites al box no es van fixar en aquest detall perquè la porta va romandre oberta tota l'estona, però és més que probable que la veiessin en algun altre moment. La veritat és que estàvem força segurs que en disseny teníem possibilitats, perquè fins i tot ens van demanar una entrevista els de Shell, al servidor li va tocar treure els seus dots lingüístics d'«inglish pitinglish». Per aquí anirà l'entrevista, no he aconseguit trobar-la.
El cas és que al final no ens emportem el premi, però en absolut estem en desacord amb la decisió del jurat, perquè el cotxe que se'l va endur (a la foto superior, el blau del centre) era una virgueria. Només veure que es presentava vaig dir a Paco, el Team Manager: «Aquest s'emporta el premi» i així va ser. De tota manera de no haver estat agraciat l'equip Italià Politechnico Di Torino hagués estat molt probable la nostra tornada a Vitòria amb un trofeu entre les mans i un somriure d'orella a orella més gran que la vam portar. Com posa a la pàgina de Shell: «The IEFPS (manca el Mendizabala) team Spain were also highly commended in this category for the high quality finish, attention to detail design, and its contemporary shape.» El que és que érem forts candidats gràcies a la qualitat de l'acabat final (salvant detalls). atenció als detalls i el seu aspecte contemporani.
Quan trobis aquesta entrevista, plega'ns ens envies el link!
La veritat és que la competència era forta…