Hem tingut la possibilitat de conèixer més de prop un dels vehicles compactes premium més populars de llarg a llarg de Mallorca. Parlem del Audi A3 en la tercera generació. La primera generació data del 1996, la segona del 2003 i la nova ha estat presentada aquest mateix any al saló de Ginebra. Des de llavors han venut més de 2,8 milions d'unitats, cosa que ens fa veure que és un dels pilars de la marca dels quatre cèrcols, i segurament per això s'han esforçat, com veurem més endavant, a fer que els 16 anys de vida del model semblin més si comparem la tecnologia del primer model amb la del darrer model.
A Alemanya, la comercialització d'aquest nou A3 començarà demà i les primeres unitats es lliuraran de cara a l'agost. Per al llançament a terres espanyoles haurem d'esperar una mica més, encara que si coneixem el preu de partida: 22.500 euros. Es comercialitzarà en tres nivells d'acabat esglaonats de la mateixa manera que al model sortint (Attraction, Ambition i Ambient).
Pel que fa a motoritzacions inicialment hi ha els 1.4 i 1,8 TFSI gasolina de 140 i 180CV respectivament, acompanyat del bloc dièsel de 2.0 litres i 150CV i el 1.6 de 105 que arribarà més endavant. Si repassem aquesta gamma amb deteniment veurem que alternatives interessants no en falten, més si tenim en compte la possibilitat de muntar tant canvis manuals de sis marxes com S-Tronic (doble embragatge). Més endavant arribaran una variant híbrida i una capaç de funcionar amb GNC, a més de les carrosseries berlina i Sportback.
El 1.4 lliura 200Nm de parell de màxim i el més interessant és que compta amb la tecnologia “Cylinder on demand”, o el que és el mateix, la desconnexió de cilindres. Això no és res de nou, porta temps aplicant-se a motors de tropecientosmil cilindres, però és inusual en un quatre cilindres de relativament poca cilindrada. Demà us explicarem com funciona aquest sistema que hem tingut l'opció de provar.
El 1.8 TFSI de 180CV és el més radical de tots de moment. Fa el 0-100 en 7,2 segons i els seus 250Nm de parell es noten. Ho hem provat amb el canvi automàtic S-Tronic de sis relacions.
El 1.6 TDI es contempla com el motor de gasoil daccés a la gamma. No és una màquina de matar en prestacions, però si en consums, amb una mitjana homologada de 3.8 litres als 100. Aquest no hem tingut ocasió de tastar-lo, cosa que hagués estat interessant per conèixer com es desenvolupa aquest model destinat als que no busquen prestacions fora de sèrie i sí un vehicle econòmic de rodar.
Finalment se situa el 2.0 TDI de 150CV que amb 320Nm és l'opció dièsel de més potència, almenys de moment. Parlarem demà d'ell, tant de la versió manual com de l'automàtica.
Passant a altres aspectes, la càrrega tecnològica que pot arribar a tenir aquest nou model és simplement bestial. És tal que al llarg de les diferents preses de contacte que hem tingut amb les diferents versions ens ha estat impossible fer-ne ús i entendre tots els dispositius del vehicle. Per això caldria fer el mateix que quan ens comprem un cotxe, manual d'usuari en mà dedicar una tarda de diumenge a estudiar, i segur que després d'entendre tot el que porta aquest model no se'ns atabalen les neurones.
Entre altres coses, el nou A3 pot equipar (com a opció) el sistema de navegació MMI, l'Audi phone box o un equip de so signat per la prestigiosa firma Bang & Olufsen. També s'ofereix quant a equipament de seguretat el sistema Audi pre sense, a més a més del side assist, active lane assist, control de creuer adaptatiu i un llarg etcètera d'opcions interessants que repassarem en un apartat a part per no deixar-nos detall.
Si ens centrem en allò que tots veuran, és a dir, la part estètica veiem que segueix força els patrons del seu predecessor, sobretot a l'exterior que és de gran similitud o fins i tot amb altres models de la marca com l'A1. No és en absolut un cotxe lleig, ben al contrari, però el salt no és gaire apreciable. Això és una cosa que fa Porsche fa dècades amb el seu 911, però hi ha una petita diferència i és que l'A3 encara no és un mite automobilístic, cosa que el 911 sí que és. Ho sé, les comparacions són odioses.
Si que s'aprecien línies més fluides i netes i sobre tots molts més angles rectes a la carrosseria. En veure'l no hi ha dubte que és alemany. A l'interior també hi ha hagut un canvi en disseny, que malgrat conservar una similitud, és molt més minimalista i atractiu, a més de proporcionar una percepció de qualitat superior al model sortint.
Això és només per obrir boca, demà arriba allò realment interessant, la part dinàmica. Mentrestant, us deixo amb la galeria de fotos de premsa acompanyada de les d'un servidor.
continua en Part II y Part III
