Prova Dacia Lodgy 1.2 TCe 115 Laureate, motor, conducció i consums

Deixem enrere la freda matèria i aprofundim en l'ànima del Dacia Lodgy. Fins ara, l'anàlisi sobre la seva disseny exterior i interior ens deixa un sabor de boca agredolç. És el low-cost una elecció encertada al segment del monovolum? Per resoldre aquest i tots els altres interrogants toca la part que més m'agrada…conducció.

Sense pors ni complexos

Mentrestant, em poso a pensar. Aquesta prova no és una simple prova, es respira un aire més casolà. Igual que un actor deu ficar-se al paper, jo he de convertir-me en aquest possible client que pensa a adquirir un Dacia Lodgy. I aquest guarda unes característiques ben definides: pares de mitjana edat que necessiten un vehicle per viatjar còmodes amb tota la família.

No massa caracteritzat però si creient-me un geni de la interpretació, giro la senzilla clau, i arrenco el motor. Aprofitant la música de fons que produeix subtilment, us el presento: sota el capó comença a “rugir” el TCe 1.2 de 115 CV. Mecànica heretada de Renault que compensa la baixa cilindrada amb l'acoblament de turbo, injecció directa i intercooler. Una elecció que de primeres no em sembla la més encertada, però en què confio que aconsegueixi fer que m'empassi les meves paraules.

Abans de poder recórrer els primers quilòmetres amb autovia, toca bregar amb el caos que suposa sortir d?una ciutat com Madrid en hora punta. Però tot té la seva part bona, gràcies a l'asfixiant trànsit, començo a familiaritzar-me amb el Dacia Lodgy. Per fora sembla més compacte del que és, i amb el seu maneig passa el mateix. Els quatre metres i mig que fa són fàcils de governar i la direcció, assistida hidràulicament, té un funcionament correcte.

Difícil de qualificar

Només posar direcció Extremadura m'adono que el viatge no comprendrà una bonica travessia. El vent de costat és intens i no fa més que apallissar la coberta del Lodgy amb energia. En aquest apartat no roda gaire assentat: la seva voluminosa estructura juga en contra nostra i ens fa trepitjar amb por. A més, la justa qualificació que va rebre en els tests de Euroncap, amb tres estrelles, alimenta més si és possible aquest dubte.

És hora de fer una petita parada per visitar la capital de la província pacense. La marca assegura que el nostre vehicle no demana més de 6 litres de mitjana cada 100 km en condicions normals. Fins ara, l´ordinador de bord marca 7.2 l/100 km, números que reflecteixen que el Dacia Lodgy no empassa massa si tenim en compte la virulència amb què ens sacsejava l'aire i la velocitat mitjana que hem mantingut, 120 km/h. Pràcticament, a la totalitat del recorregut, hem fet ús del limitador de velocitat. Un sistema de funcionament correcte que inexplicablement no acompanya el famós “velocitat de creuer” i que es col·loca en una posició prohibitiva.

Somriures i llàgrimes

Aquest primer recorregut m'ha servit per conèixer història. Estic completament segur, que Cristòfor Colom va utilitzar un navegador similar al que incorpora la nostra unitat de prova per arribar a Las Indias… i mireu on va acabar. Tant de bo es tracti d'una fallada aïllada, perquè us asseguro que amb ell no seríeu capaços ni d'arribar a Itàlia, i això que diuen que tots els camins porten a Roma…

Bromes a part, el Dacia Lodgy té una altra oportunitat per enlluernar-me. La carretera nacional que em porta fins a la meva localitat, Llerena, és una de les més transitades de la comunitat, i aquí, el TCe de 115 CV, em demostrarà de què és capaç. Ara com ara, és hora de reduir velocitat i trepitjar l'accelerador. M'agrada l'alegria amb què respon aquest propulsor. El més destacat d'aquest apartat, és que aconsegueix fer-ho fins i tot a les posicions més baixes del compterevolucions. Una “alegria” que es confirma si observem el temps en què aconsegueix recuperar: 14 segons a passar de 80-120 km/h en cinquena marxa.

Una de calç i una altra de sorra. Així em sento amb aquest Dacia Lodgy. Tot i això, no et puc negar que els apartats on coixeja el vehicle me'ls esperava, no oblidis que surem en aquest univers low-cost. Tot i així, he de dir que la resta, està aconseguint treure'm un somriure. Un dels més grans culpables d'aquest gest tan amigable? La suspensió. El seu gen monovolum el fa balancejar-se el que és just, el tarat és capaç de controlar la coberta sense fer-nos trontollar massa. I és que tot i ser creat per al confort dels seus ocupants, objectiu que compleix, m'esperava uns molls més tous.

Atractivament funcional i… perillós?

D'altra banda, un altre motiu per somriure sense objeccions, és adonar-te que tu amic de quatre rodes, no és un vampir. Després d'abandonar de nou la carretera, i controlant el pedal al límit legal, 100 km/h, el Dacia Lodgy s'ha conformat amb 6.3 l/100 km. Per descomptat, no cantis victòria. Aquesta xifra augmenta sense remei quan cometes la imprudència de passejar sense mesura… i sense Start-Stop. El quadre d'instruments ara reflecteix 8 l/100 km. Tot i que no ho semblin, són cotes molt contingudes per a un vehicle d'aquesta classe.

Si alguna vegada decideixes recollir la cadireta del nadó i atrevir-te a fer una mica el gamberro, és a dir, practicar una conducció més esportiva, pots comptar amb la ajuda a la conducció que proporciona l'ESP, un sistema d'estrena a la marca. El meu consell és que no intentis descobrir els seus límits, raons em sobren. Per posar-te un exemple, si t'atreveixes a depassar un gual típic dels que envaeixen qualsevol localitat -en alguns es podria practicar escalada- sense delicadeses, podràs escoltar una simfonia de cruixits i sons estranys que no tenen res a envejar al grup Mayumanà.

En general, i col·locant un altre punt ia part a aquesta prova, al propulsor que impulsa les rodes davanteres se'n poden trobar poques pegues. No empenyerà com un Mercedes G AMG, però basten els seus 115 CV i 190 Nm per donar-te algun plaer. La entrega de potència té petites llacunes, i no arriba a ser la lineal que hauria de ser. Petits detalls de posada a punt que no aconseguiran amargar-te el viatge amb la família. Una altra raó per la qual sospirar alleujats és pel comportament de la caixa de canvis de cinc velocitats. Em va agradar la del Renault Clio que vam provar no fa gaire i lògicament, opino igual d'aquesta.

Dades, dades i dades… la CPU ja ha rebut suficients oi? Fem el mateix i parlem de conclusions demà, a la darrera part de la prova del Dacia Lodgy.

Més informació - Prova Dacia Lodgy 1.2 TCe 115 Laureate, disseny exterior i interior