No amagaré que tenia unes ganes terribles de poder muntar-me en un dels nous models de Hyundai i comprovar de primera mà com es mou. Amb el Hyundai i30 de tres portes que estem provant a ActualidadMotor amb motiu del Cotxe de l'Any a internet 2013, he pogut satisfer el desig de comprovar com és aquest model amb el motor 1.6 CRDI de 110CV i canvi manual de sis relacions.
Després d'ajustar el seient del conductor, trepitjo l'embragatge i giro la clau de contacte. El motor arrenca amb suavitat, però el so, en fred, evidencia que és de gasoil. Segons va agafant temperatura es torna més silenciós, i m'ha sorprès en aquest aspecte. Normalment en fase d'acceleració és quan els motors fan més soroll, i quan als dièsel s'aprecia un sotragueig més gran, que en el cas concret d'aquest cotxe és molt subtil i gairebé més «semblant» a una gasolina.
Trobarem que pel Hyundai i30 110CV i 260Nm de parell és una bona xifra. Els motors d'entre 105-120CV són els que tenen més demanda i aquest compleix molt bé les expectatives. És una mica mandrós fins a les 1.800 revolucions, on més notem que el turbo està treballant. A partir d'aquí resulta molt progressiu, tot i que una mica més enllà de les 3.000 voltes comença a perdre força. Amb autovia, a 120km/h reals, el motor gira a 2.500 voltes de forma silenciosa, aquest règim ens permet accelerar per guanyar velocitat sense necessitat de recórrer al canvi.
Aquest motor va associat a una caixa de canvis manual de sis velocitats, amb un tacte realment bo, un guiatge precís i uns recorreguts correctes. Les marxes entrar amb suavitat, excepte la marxa enrere, que és possible que rasqui si no estem completament detinguts. Trobem un gran salt entre segona i tercera, que farà que a carreteres de muntanya amb moltes arracades hàgim d'anar amb una mà constantment en el canvi.
Sobre la caixa del canvi, comentar una peculiaritat. Si intentem ficar tercera des de sisena, desplaçant endavant la palanca (que en passar pel punt mort hauria d'entrar a tercera) entrarà la cinquena. És una mesura de protecció que pot venir bé a molts conductors, però a mi particularment em resulta molesta davant una falta de previsió per part meva o per qualsevol imprevist en què em vegi obligat a frenar en excés i després haver de continuar en una velocitat més curta.
En marxa comprovarem que l'aïllament del Hyundai i30 és molt bo. El motor és imperceptible i els pneumàtics sonen poc, el més destacable és el soroll aerodinàmic, que no és molest.
El cotxe mostra un bon aplom a la carretera i permet circular a ritmes lleugers sense problemes. El bastidor té un bon comportament, encara que al límit és clarament subvirador. La del darrere va ben ancorada a terra als revolts, encara que en aquest aspecte sí que fa la sensació d'estar una mica darrere d'alguns models europeus com el Seat León. El xassís es recolza sobre una amortiment suau i confortable, que fa que els viatges llargs no es converteixin en una cosa tediosa. Hi ha alguns balancejos a la carrosseria, però no fan maldestre al Hyundai i30.
La direcció és precisa i directa i té tres dureses seleccionables des del volant: Confort, Normal i Sport. La tercera és la més adequada per quan sortim de l'urbs, mentre que el mode normal és el més recomanable per a carrerejar. El Confort és més tou del que a mi m'agrada (jo, acostumat a una antiga direcció hidràulica) i em resulta artificial.
A l'hora de frenar el vehicle ens en trobarem una frenada progressiva i molt dosificable, que deté el Hyundai i30 de forma correcta si cal. Els frens, de disc a les quatre rodes (ventilats al davant) ofereixen una bona resistència al fading. Destaca també un suau accionament del pedal de l'embragatge, i un accelerador col·locat a terra, que per manies no m'agrada tant com els altres.
Fins ara veiem que tenim un bon producte, que ens semblarà encara millor en comprovar els consums, que als 1.500 quilòmetres de prova (amb una pràctica totalitat d'autovia i carreteres secundàries) han estat de 5.4 litres. A ritmes constants d'autovia a 120km/h ens podem moure en els 5 litres sense cap esforç ni intent d'economitzar. La veritat és que els consums no són molt sensibles als canvis i sempre es mostrarà molt raonable en aquest aspecte. Amb un ús més urbà i “esportiu” la mitjana es va situar en 5.7 litres, sense reiniciar l'ordinador i amb uns 700 quilòmetres acumulats.
I parlant de circulació urbana, els problemes més grans els trobarem en aparcar. L'i30, amb 4,3 metres de llargada no és gran, però la línia de cintura ascendent fa que tinguem un pilar C gruixut i amb poca visibilitat. Uns sensors daparcament seria molt útils, però en aquest acabat no estan disponibles de cap manera.
Demà serà el moment de repassar els diferents acabats i preus d'aquest model coreà, que ens ha deixat un bon gust de boca i ens ha demostrat amb arguments que els prejudicis que puguem tenir cap a la renovada gamma de Hyundai no es corresponen amb la realitat.
més en ActualidadMotor: Cotxe de l'Any a Internet 2013, Prova Hyundai i30 3p 1.6 CRDI 110CV Tecno S, disseny exterior i interior, Prova Hyundai i30 3p 1.6 CRDI 110CV Tecno S, equipament, preu i conclusions
