Avui fa 20 anys d?aquell fatídic accident que ens va privar de veure els últims anys d?Ayrton Senna, aquell pilot brasiler que es va deixar la vida en un dels murs del traçat d?Imola, a San Marino. Senna, va abandonar el món dels mortals als 34 anys en una de les èpoques en què molts la consideren com l'època daurada de la Fórmula 1, o més aviat la fi d'aquella gran època en què pilots de gran qualitat delectaven els aficionats, jugant-se la vida a cadascun dels revolts del Campionat del Món.
Però Senna no se'n va anar sense deixar empremta. Ja des de les Fórmula de promoció, a la Fórmula Ford 1600 va deixar constància del seu talent, adjudicant-se el Campionat amb mà de ferro. Va fer el mateix a la Fórmula 3 britànica, i com no podia ser altrament, el 1983, quan es va aventurar en el majestuós Gran Premi de Macau, es va endur la pol i la victòria. Aquells van ser els passos previs d?un dels millors pilots brasilers de la història de l?automobilisme.
El paulista estava predestinat a aterrar a la Fórmula 1. Ho va fer el 1984 amb 24 anys de la mà de Toleman, el que avui dia coneixem com a Lotus F1 Team. Aquest mateix any disputaria la prova de Nürburgring del Campionat del Món de Resistència (WEC) amb l'equip Joest a bord d'un Porsche 956. L'any de debut a la Fórmula 1, com calia esperar, no va obtenir cap victòria però acabaria sorprenent, de nou. El brasiler s?adjudicaria una volta ràpida i tres podis. Aquell any acabaria en novè lloc.
El talent de Senna no havia de ser passat per alt i la temporada següent canviaria d'equip, signant pel John Player Special de Lotus per a les següents dues temporades en què aconseguiria un total de quatre victòries, deu podis i quinze pol. Tant a la temporada del 85 com a la del 86, s'adjudicaria amb la quarta posició del Campionat, consagrant-se a la categoria reina de l'automobilisme. L'any següent disputaria la temporada de 1987 amb l'equip Camel Lotus Honda i acabaria en posició de podi, concretament tercer a final de temporada.
Allò va ser el preludi del que seria el seu tercer, i més important canvi a la Fórmula 1. A partir del 1988 i fins al 1993, Ayrton Senna fitxa per a McLaren Honda, equip amb el qual aconseguiria més èxits en la seva carrera esportiva de la Fórmula 1. El 1988, el nouvingut a McLaren aconseguiria coronar-se com a Campió del Món després de collir vuit victòries, onze podis i 13 pol d'un total de 16 curses. Senna entrava definitivament a l'elit de l'automobilisme en aconseguir el seu primer Campionat, però allò només era el principi d'un moment dolç per al paulista.
Les batalles a pista entre els dos pilots de McLaren van ser un autèntic espectacle i allò no s'acabaria la temporada del 88. El 1989 se les van tornar a veure a la pista, però aquesta vegada va ser Alain Prost qui es va acabar coronant Campió, deixant sense opcions els altres equips. La dècada dels 90 va començar amb un moviment a les files de McLaren. Prost va fitxar per Ferrari i Ron Dennis es va portar el seu equip a un altre dels grans, ni més ni menys que Gerhard Berger. D'aquesta manera, els britànics i els italians van intercanviar els pilots. De nou, la lluita pel Títol es va centrar a Senna i Prost, on, de nou Ayrton es va emportar la victòria per tan sols set punts, coronant-se bicampió del Món.
Però el 1991, Senna no va tenir oposició i es va adjudicar el tercer Campionat amb mà de ferro en aconseguir set victòries i dotze podis. Darrere seu, un Prost que no va poder fer més va acabar la temporada en cinquè lloc per darrere dels dos Williams i del company de Senna, Berger. Després d'aquell any gloriós, el brasiler no aconseguiria cap Campionat més, a causa de la seva irregularitat dels últims anys.
El 1992, van ser els dos Williams els que van acabar més amunt, però va ser Nigel Mansell qui va acabar en primera posició. Senna, a causa dels seus alts i baixos, a penes va aconseguir collir tres victòries i set podis. La temporada següent milloraria una mica els seus números, però no va ser suficient per evitar un nou Campionat del seu etern rival, Alain Prost. Ayrton acabaria anotant-se cinc victòries i set podis.
En la darrera temporada de la Fórmula 1, Ayrton Senna fitxava per un equip Williams motoritzat per Renault. Aquell any es va veure tacat amb la mort del brasiler, on tan sols en va aconseguir tres pol. A la tercera cursa puntuable, disputada al circuit d'Imola, el brasiler sortiria des de la primera posició a la graella de sortida però no es podria haver imaginat res com acabaria la història. Al mateix lloc on en els entrenaments lliures, Rubens Barrrichello patia un dur accident, Senna va perdre la vida quan un dels molls de la suspensió del seu Williams se sortia, travessant la carcassa del seu monoplaça i travessant també el seu coll, morint asfixiat.
Van ser moments complicats a Imola, on la tensió es podia tallar amb la fulla d'una navalla. No només va morir aquell cap de setmana Ayrton Senna, també ho va fer Roland Ratzenberger. Arran de tot això es va obrir un judici per homicidi involuntari contra Frank Williams, Patrick Head i Adrian Newey, tots integrants de Williams. Però també van ser jutjats Federico Bendenelli (representant del circuit), Giorgio Poggi (director del circuit) i Roland Bruynserarde que en va ser el director de carrera.
Finalment, es va establir que la causa de la mort del pilot de Williams va ser pel fet que es va trencar la barra de direcció del seu Williams FW16. Barra que va ser resolta a petició del brasiler, fent-se responsable del que pogués passar. Per això, els imputats al judici van ser absolts de cap càrrec. Allò va fer que es replantegessin moltes coses, i va ser un punt de partida per començar a tenir molt en compte la seguretat dels monoplaces.
"No tinc ídols. Admiro la feina, la dedicació i la competència", aquest era el lema sota el qual competia Ayrton Senna, duent-ho a terme fins a aquest fatídic 1 de maig de 1994, on es va deixar la vida a la cursa del Gran Premi de San Marino, disputat al traçat d'Imola. Va ser un punt de partida perquè, després de dues morts, una el dissabte 30 d'abril i l'altra l'1 de maig perquè la FIA i la FOM es replantegessin la seguretat a la Fórmula 1. Des del 1994 fins avui, la competició ha patit grans canvis i avui dia resulta gairebé impossible que un pilot pugui perdre la vida dins del monoplaça, encara que alguns opinen que encara es pot millorar en termes de seguretat.
Avui se celebren les dues dècades de la mort tant de l'austríac com del brasiler, però en general ens recordem més del Tricampió de Sao Paulo. Les seves aferrissades lluites amb Alain Prost, la seva gran trajectòria a la Fórmula 1 ia les categories inferiors són dignes de ser recordades com si Ayrton encara estigués present en el món dels mortals. Aquella carrera del 1994 l'acabaria guanyant un desconegut Michael Schumacher, que per coses del destí, a hores d'ara, ell també manté un pols contra la mort, del qual esperem que en surti vencedor.
Aquell any, el propi Schumacher aconseguiria el seu primer Títol que l'acreditava com a Campió del Món, que novament per curiositats del destí, va guanyar per només un punt respecte a Damon Hill, company d'equip del mort Ayrton Senna. Sense cap dubte de no haver-se produït aquell accident mortal, i amb l'ímpetu i les ganes de fer-ho bé de l'alemany de Bennetton i del brasiler de Williams, haguéssim pogut ser testimonis de lluites com les protagonitzades per Prost i Senna, amb el permís de Damon Hil, és clar.
Veure també: Duel de titans: Ayrton Senna vs Alain Prost, comença l'espectacle, Duel de titans: Ayrton Senna vs Alain Prost, amarg final