Prova Opel Insignia 2.0 CDTi 140 CV 5p, disseny exterior i interior

opel-insígnia (4)

La història del següent protagonista és una mica com tantes altres. Arribava el temps de canviar, d'arriscar. I la veritat és que les coses no li van anar malament. Al cap de poc, es consolidava en un d'aquells terrenys que només amb trepitjar, en donen ganes de sortir per potes amb la cua entre les cames.

Passava el temps i calia reciclar-se. Res no és etern, res no és per sempre, però si t'actualitzes, pots guanyar-li una batalla alhora. Respectant la mateixa filosofia, l'actor principal, que en uns instants us saluda, rebia nous canvis i, sobretot, feia un passet més en la maduresa. Aquesta setmana vam provar el nou Opel Insignia, millorant el present.

Les segones parts no sempre van ser dolentes

Aquesta no és la primera vegada que m'enfronto a la renovada berlina del grup GM. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo, encara que de manera breu, en la presentació nacional, i aquest i jo, teníem un compte pendent. Moltes preguntes a l'aire van quedar aquell dia que recordo més gris que la cendra, i ara, vull totes les respostes.

opel-insígnia (23)

Aquell matí de novembre, els nois d'Opel, em van explicar molt sobre la renovació de la seva obra. Entre altres coses, feien molt èmfasi en la nova gamma de motors, a l'avantguarda a eficiència; en les millores en matèria de seguretat; i en la introducció de la nova generació del sistema d'info-entreteniment.

Canvi necessari

El que percep l'ull a simple vista, en tantes i tantes ocasions, és el pont que decidim creuar per conèixer alguna cosa. Si allò que entra pel nostre sentit de la vista, no ens crida l'atenció, malgrat que no sigui visible la part més destacada, en repetides ocasions perdrà interès i no ens plantejarem descobrir. Error sí, però crua realitat em temo que també.

Sé que el que us he acabat d'explicar, de sobres ho sabeu… però tranquils, que el paràgraf que acabo de treure'm del barret de copa us ho justifico de seguida. Segons la marca alemanya, n'hi ha hagut molts CANVIS que no podem veure. Encara que ja ens n'encarregarem més tard. I és que segurament això al possible comprador no l'atregui potencialment, però si ho pot fer l'aspecte de la nova consola central.

opel-insígnia (3)

Sí, em plau comunicar que aquesta última ja no s'assembla a la dels Aerobús. La infinita botoneria que satisfeia aquest espai ha estat ben substituïda per una pantalla tàctil de 8 polzades, intuïtiva, fàcil de manejar, encara que de vegades una mica lenta a rebre les ordres. Tot i que no m'acabi de convèncer com han col·locat els pocs botons que romanen, he de dir que el conjunt ha fet un salt de gegant tant en qualitat com en imatge.

Ampli, còmode, i fins i tot esportiu

Deixant enrere el sistema IntelliLink, que per cert inclou el ratolí tàctil, una eina amb una superfície tàctil que reconeix l'escriptura, el quadre d'instruments ara es llueix digital. No sóc amic d'aquest nou costum, encara que he de reconèixer que l'han rematat a les mil meravelles. A més de veure la instrumentació, des de la posició que ofereix aquest lloc de conducció, còmoda i esportiva, i amarrat subtilment pels seients AGR enfrontant-me al nou disseny del volant, un «pelí» més prim del que m'agradaria, la resta és senzilla de governar.

opel-insígnia (18)

La generació passada regalava una gran amplitud, i aquesta fa exactament el mateix. Les places davanteres, generalment, no han de lluitar contra aquest problema, són les files del darrere les que han de marcar la diferència. El Insígnies Opel regala desfogament per a les cames i et frega el serrell per alçada. El descens de la línia passa factura en aquest lloc encara que no és per alarmar-se, només si ets parent dels Gasol et podràs queixar. Encara més endarrerit, l'espai torna a ser destacat amb un maleter col·locat en una posició alta que ofereix 530 litres.

Més refinat

Trencant la rutina, he començat a descriure aquesta nova generació de la berlina de Rüsselsheim des del seu habitacle, un lloc que com hem pogut veure guarda el esperit del seu antecessor alterant només allò que necessitava passar revista. Però, què hi ha del exterior? Ha estat el canvi en aquest apartat més acusat?

Amb una breu ullada, ens adonem que tampoc. L'estampa continua exhibint-ne una línia esvelta, amb una part frontal poderosa i una defensa recatada. La unitat que tinc davant dels meus ulls s'ensenya amb la carrosseria de cinc portes, l'alternativa més bonica al meu entendre per la rematada de la part del darrere.

opel-insígnia (42)

Els mesures, pràcticament calcades a l'antic Opel Insignia, continuen deixant-nos un veritable vaixell. De llarg, 4.842 mm., d'alt 1.498 mm, i d'amplada 1.856 mm., closca enorme per al segment a què pertany, el D. La viva imatge d'aquell alumne de quart curs que passaria desapercebut en cinquè.

La simfonia Insignia pren ara notes més elegants. La partitura és semblant a l'anterior, la mirada es torna més distingida, els òptics són de nova factura i l'expressió és completament nova. La cara ha estat, pinzellada després de pinzellada, convertida en un adult amb cara de nen.

Apartant la vista d'aquesta zona, l'estètica se sent igual. Tipus grandó, en un cos estilitzat que provoca el coeficient de fregament més baix de la classe, 0,25. La coberta baixa en forma de coupé, un fet que limita l'espai a les places del darrere i la visió del vidre del darrere. Problema que no em prenc tan malament per ser pres de les aparences enamorat de les siluetes esportives.

opel-insígnia (21)

El final d'aquest recorregut el marca una del darrere més fornida, amb nous pilots esmolats que et podrien recordar algun japonès. El conjunt és més fresc, i sembla haver guanyat a seducció. Per tenir més sex-appeal, aquesta unitat munta unes llantes d'alumini de 18 polzades que si tingués una sortida d'escapament m'hagués deixat totalment enamorat.

Podrà aconseguir-ho?

La berlina es renova i ho fa amb canvis importants. El seu predecessor es caracteritzava per ser una aposta seriosa, de qualitat, i una de les millors alternatives del mercat. El nou continua aquest camí modificant només allò que ho necessitava Però, ara bé, què ha passat amb el seu nivell dinàmic? També hi haurà ascendit al següent nivell? Descobrim-ho demà a la segona part d'aquesta prova quan traiem a passejar a aquest nou Opel Insignia.


Taxa gratis el cotxe en 1 minut ➜

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Iñigo va dir

    Un cotxe molt molt bonic i amb bons acabats, després de caminar una mica en la seva edició anterior l'únic «però» que li vaig treure va ser la tosquedat del motor dièsel a baixes velocitats i en fred, la resta molt bé.

    una salutació

    1.    Enric León va dir

      Hola Iñigo,

      La veritat és que és un cotxe amb molt potencial. La generació passada, com dius, va sorprendre tothom i aquest, aprèn d'errors del passat millorant el present. Demà toca analitzar tant el motor, el 2.0 litres CDTi de 140 CV, com l'apartat dinàmic i comparar-lo amb el predecessor. No t'ho perdis perquè en sortirem de molts dubtes.

      Una salutació i moltes gràcies per comentar.

  2.   Yin va dir

    El cotxe és preciós. Article complet i molt gràfic. En bona hora