Canviar de llantes, tot el que has de saber

Pneumàtics equivalents, homologar pneumàtics, diàmetre de llanta, polzades de coll, mida de la boixa, tipus i diàmetre de cargols, amplada de vies, separadors, ET, anells centradors, llantes rèpliques… són paraules que almenys t'han de sonar si estàs pensant en canviar les llantes del cotxe. Intentarem aclarir tots els teus dubtes.

Tot i que el món del tunning no està en els millors moments, encara hi ha molts conductors que es decideixen a canviar les llantes de sèrie del seu cotxe per unes de més grans, pneumàtics més amples o simplement canviar les llantes de xapa per unes equivalents d'aliatge. Recopilem tot el que has de tenir en compte per no tenir problemes legals amb la ITV, multes de la Guàrdia Civil, i per descomptat problemes tècnics o de seguretat a l'hora de muntar-lo al cotxe.

Pneumàtics equivalents o homologació?

El primer que has de decidir a l'hora d'escollir les llantes del teu cotxe és pensar si mantindràs els pneumàtics dins les mesures equivalents o no. Això és una decisió crucial, ja que si ens decidim per muntar equivalents l'elecció de la llanta es complica molt però a canvi no tindrem mai problemes amb la ITV ni la policia, a part que resulta generalment més barat ia la llarga és menys probable que sobrecarreguem altres elements del cotxe (amortidors, rodets, rodaments, espàrrecs o cargols, etc.). Si per contra no triarem res compatible amb la fitxa tècnica del cotxe, llavors tindrem total llibertat per escollir la llanta que vulguem però després ho haurem de homologar amb alguna empresa especialitzada en homologacions de reformes importants.

Al meu entendre, tret que siguem amants del tunning extrem, recomano escollir unes llantes equivalents i evitar-nos els tràmits d'homologació, encara que cadascú és lliure de fer el que vulgui i tampoc no és tan car (entre 100 i 300 euros en funció del que homologarem). La major part daquest article està orientat a modificacions sense necessitat d'homologar, però si vols fer-ho i tens dubtes intentaré assessorar-te sobre la base de les experiències que he tingut.

Pneumàtics, llantes, separadors, cargols….

Pneumàtic equivalent: actualment la Llei contempla poder canviar els pneumàtics del cotxe per altres equivalents sense cap pega sempre que es respecti el següent:

• Desenvolupament del pneumàtic igual o amb una tolerància del +3% o -3% del pneumàtic que tenim a la fitxa. A Internet hi ha diverses pàgines per veure el desenvolupament equivalent, com ara aquesta.
• Índex de càrrega igual o superior al de la fitxa. És a dir, si portem un índex 84 (500 kg per roda) podrem posar d'aquí cap amunt allò que vulguem.
• Codi de velocitat igual o superior. El mateix, si portem un codi H (210 km/h) podrem posar-hi cap amunt qualsevol cosa. Per a vehicles de les categories M, N i O, si s'utilitzen pneumàtics amb la inscripció M+S, n'hi ha prou que tinguin un codi de velocitat igual o superior a 160 km/h (codi de velocitat Q)
• Que l' amplada de la llanta permeti un seient correcte del pneumàtic. Compte! perquè la Llei no diu res al respecte, però si posem un pneumàtic que quedi molt estirat o atapeït per amplada de llanta, a la ITV ens ho poden rebutjar per qüestions òbvies de seguretat. En aquest web podeu comprovar quina és l'amplada de llanta (en polzades) recomanada per als diferents amples de pneumàtic (en mil·límetres)

Aquestes possibilitats donen molt de joc, ja que per exemple si tenim una 185/65 R15 en un Ford Focus bàsic podríem posar fins i tot una 305/25 R19 sempre que es respectin altres condicions d'espai al pas de roda que veurem més endavant. Si tens dubtes de com llegir la informació del pneumàtic a la web de Michelin expliquen com fer-ho.

Diàmetre de la llanta: sempre que el pneumàtic sigui equivalent podrem posar la llanta que vulguem. Lògicament, com més gran sigui la mida de la llanta més petit ha de ser el perfil del pneumàtic perquè el desenvolupament final sigui equivalent.

Amplada de llanta: També anomenat gola. Pot ser el que vulguem, sempre que no sobrepassi la lògica que hem comentat sobre el seient del pneumàtic, encara que insisteixo que la Llei no en diu res. Haurem de vigilar que no fregueu enlloc de la carrosseria en tot el recorregut possible de la roda (direcció girada al màxim, suspensió comprimida i estesa, etc.) ni en cap òrgan mecànic, habitualment els cables de fre, torreta d'amortidor o passos de rodes.

Grandària de la boixa: cada cotxe té un diàmetre de boixa, que si bé són mesures estandarditzades varien molt d'un cotxe a un altre. És un ressalt de l'eix on es recolza la llanta perquè quedi perfectament centrada a l'hora de cargolar i també suporta part dels esforços que patirà els cargols. Si el diàmetre de la boixa no coincideix caldrà posar anells centradors o separadors de doble centratge.

Anells centradors: sutilitzen quan el diàmetre del seient de la llanta és més gran que la boixa del cotxe. Són unes peces de plàstic o alumini perfectament realitzades al torn que serviran de «casquet» per suplir aquesta mida més petita del seient de la boixa del cotxe. Realment el cotxe podria funcionar sense ells, però en termes de seguretat i qualitat de muntatge és una autèntica aberració que ens pot costar un disgust. D'altra banda, si el seient de la llanta és més petit que la boixa no es pot muntar de cap manera, llevat que portem a tornejar la llanta a la mesura adequada.

Separadors: els separadors gaudeixen de molta popularitat entre els amants de les modificacions, encara que personalment no ho comparteixo, excepte excepcions. Un separador és una peça intermèdia que es col·loca entre la boixa i la llanta amb la intenció de «separar» la llanta, de manera que sobresortirà més del cotxe, allunyant les rodes entre si. També es poden utilitzar d'element intermedi quan la boixa del cotxe i la llanta no coincideixen, en comptes d'utilitzar un anell centrador o tornejar la llanta. Aquest és lúnic cas en què em convenç lús de separadors, i hauran de ser sempre de doble centratge y doble cargols, per forçar el mínim possible als cargols o espàrrecs originals del cotxe. Si aquests cargols o espàrrecs són prou llargs i robustos, es podria prescindir de la doble cargols. Per si no queda clar, la doble cargols és quan cargoles el separador a la boixa i després la llanta al separador. La simple cargols és quan el mateix cargol agafa la llanta a la boixa, deixant el separador entre mitges com si féssim un sandvitx. També s'anomenen de vegades separadors simples i separadors de doble fixació.

Cargols de llanta: cada fabricant i model té un tipus de cargols per amarrar les llantes a l'eix del cotxe. Es defineixen pel nombre de cargols (o espàrrecs) i el radi del cercle que formen. Per exemple un 4×100 serien 4 cargols distribuïts en una circumferència de 100mm de diâmetro. Aquesta mesura és imperatiu respectar-la, llevat que utilitzem separadors de doble cargols o optem per solucions imaginatives de dubtós gust estètic com retallar la llanta. També existeixen cargols excèntrics que poden en part pal·liar aquest problema.

Amplada de vies: a la fitxa tècnica del nostre cotxe ve la amplada de vies homologada per a cada eix (no ha de ser la mateixa mesura davant i darrere. La normativa actual contempla una variació de +- 30mm respecte a l'amplada nominal de la fitxa tècnica sense necessitat d'homologar, però a la pràctica llevat que sigui molt cantós o sobresurti de les aletes del cotxe no solen comprovar-ho. El mesurament es fa de forma manual de centre a centre de la banda de rodament de cada pneumàtic Aquesta tècnica al meu poble s'anomena «ojímetre» ja que apreciar amb un metre a mà la part mitjana de cada pneumàtic amb precisió de mil·límetres és fart complicat. Però si l'operari de l'ITV diu que això mesura 31 mm en comptes de 30 mm el resultat de la inspecció de la ITV serà desfavorable. En cas de sobrepassar de 30mm caldrà homologar, permetent la Llei fins a +60mm en turismes i +150mm en tot terreny.

Rodes sobresortint de l'aleta: la Llei prohibeix totalment que el pneumàtic sobresurti de la circumferència de l'aleta del cotxe, per evitar les projeccions de pedres o esquitxades, a banda de protegir un vianant eventual del contacte directe amb la roda. Si la nostra llanta sobresurt el més mínim haurem d'instal·lar aletins o aletes eixamplades. La normativa detalla els angles de projecció permesos i altres detalls que només cal saber si ets un homologador.

I: també anomenat desplaçament u offset duna llanta, moltes vegades és el gran oblidat a lhora de triar nou calçat per al cotxe, i això que realment és molt important. Jugant amb l'ET de la llanta podrem variar l'amplada de vies i assegurar la llibertat de moviments de la roda dins del pas de roda sense necessitat de recórrer a separadors o aletins. Sona fàcil però no ho és tant, ja que cada disseny de llanta és un món i una xifra determinada d'ET no vol dir que quedi a tots els cotxes igual. És una mesura en mil·límetres i com més gran sigui, més ficada estarà la llanta dins del pas de roda i viceversa, fins al punt que hi ha cotxes que tenen un ET negatiu i la llanta molt fora del cotxe, com ara el mític Renault Alpine, on lluïa una espectacular gola de llanta a la vista. A la foto superior es pot veure com quedarien de desplaçades dues llantes amb diferents ET i polzades de gola.

Llandes rèplica: les llantes originals OEM són molt cares. Caríssimes. Però també resulta car tenir un problema amb una llanta de dubtosa procedència i patir un accident. Com més barata sigui la llanta i més gran, pesat i potent sigui el cotxe, més paperetes tenim acabar com la foto de dalt. Si no respectem els parells de collament dels cargols, multiplica les paperetes per dues. Si portem perfil baix, suspensió dura, etc, les possibilitats de notar vibracions i abonyejar-les a curt termini són altes. Amb això no vull dir que totes les rèpliques només serveixin per a postureig, perquè no he vist ni provat totes les llantes del mercat. Només avís que les llantes són elements cars de fabricar i no només es paga el disseny (que també). Abans d'escollir unes llantes rèplica molesta't una mica a buscar opinions d'aquestes llantes o saber si fabriquen per a determinats constructors de cotxes. A banda, reclamar en unes llantes que no compleixin les teves expectatives (vibracions, pintura que salta sola, deformacions, etc.) és molt complicat ja que és un element de desgast que podria haver patit mal ús.

Homologar el canvi de llantes i pneumàtics

Resumint, pots canviar tu mateix les llantes i pneumàtics del cotxe sense necessitat d'homologar sempre que:

• Sigui un pneumàtic equivalent
• No excedeixis l'amplada de vies en 30mm
• No sobresurtin de l'aleta del cotxe
• No portis separadors
• No interfereixin en el moviment amb cap altre element mecànic (frens, passos de roda, etc.)

Per a la homologar el canvi de llantes i pneumàtics, cada empresa demanarà una documentació, però generalment amb tres fotos (de front, vista posterior i perfil), les dades del material comprat (llantes, pneumàtics i separadors) i les mesures finals del vehicle (ample de vies anterior i posterior) és suficient per realitzar el tràmit, si entra dins de la legalitat.

Espero que més o menys hagi quedat tot clar, però no dubteu a consultar i comentar qualsevol cosa. D'altra banda, atès que el Reial Decret 224 / 2008 sobre normes generals d'instal·lació i funcionament de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles i el Reial Decret 2822 / 1998, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General de Vehicles canvia constantment, el que avui escrivim aquí pot no ser un cert demà. Agraeixo que m'ajudeu a mantenir-lo actualitzat.