Comparativa GTI: Audi S1, SEAT Eivissa Cupra, MINI Cooper S, Peugeot 208 GTI, a prova (amb vídeo)

A tots els amants del motor ens motiva pensar el cap de setmana i sortir a gaudir de el nostre esportiu favorit. Però malauradament moltes vegades el teu esportiu “favorit” no és el que et pots permetre, ni tampoc aquell que puguis compaginar amb la teva vida real. Per pal·liar aquests “problemetes” hem tornat a ajuntar quatre cotxes més que compleixin amb uns requisits realistes: un mínim de sensacions esportives, la possibilitat de ser usat diàriament i un preu de venda assequible.

Gairebé totes les marques tenen a la seva gamma un utilitari que ofereixi, almenys, altes prestacions. Fa uns mesos vam ajuntar al Volkswagen Polo R WRC, Ford Festa ST, Skoda Fabia RS i MINI Countryman JCW. En aquesta ocasió us portem al Audi S1, SEAT Eivissa Cupra, MINI Cooper S i Peugeot 208 GTI, vegem que amaguen aquests cotxes després dels seus kits aerodinàmics i llantes de grans dimensions.

Audi S1, l'abús de la classe

Què pinta aquí aquest cotxe? El Audi S1 el únic amb tracció total ia més el seu motor de 231 CV treu ni més ni menys que 51 CV al candidat de motor més modest (Eivissa Cupra). La seva preu també juga en una altra lliga amb uns 34.000 euros de preu base. És evident que estem davant de l'abús de la classe, encara que en aquest cas no hagi repetit curs, ja que és dels darrers en arribar.

El Audi S1 ​​simplement “vola” en comparació amb els altres 3 cotxes d'aquesta comparativa, fins al punt que després de baixar-se'n, la resta de motors semblen no tenir empenta. Però no només per la diferència de cavalls ni la relació pes/potència (que ficats en aquestes xifres tampoc no és tanta), sinó perquè a més gràcies a la tracció Quattro podem trepitjar a fons gairebé en qualsevol situació sense que el temut parpelleig del testimoni groc ens limiti la potència, indicant que els pneumàtics han perdut tracció i que ens hem de moderar. Amb aquest cotxe no cal ser fi ni mesurat per conduir ràpid, simplement trepitjar sense contemplacions i dirigir amb el volant. Però… recorda't de frenar! Crec que ja he avisat que aquest cotxe pot córrer molt, sortosament l'equip de frens està a l'alçada i resisteix el tracte dur.

Aquest és el motiu pel qual hem admès el petit Audi S1 ​​a la nostra comparativa, perquè és tremendament ràpid, efectiu ia més ofereix un nivell de comoditat molt alt per a un cotxe daquestes característiques. El seu motor té un consum acceptable a ritme “normal”, la suspensió no és gens seca i el tacte dels comandaments no fatiga el conductor en el dia a dia.

A ciutat i circumval·lacions roda còmode i suau… però així que l'alliberes del molest trànsit circumdant el S1 es converteix en un míssil amb molt aplom en vies ràpides i notable eficàcia en lentes carreteres de corbes, ajudat per una del darrere que ajuda a arrodonir viratges si així ho busquem. Els baquets (opcionals per 730 euros) que tan còmodes resulten a la ciutat abracen el nostre cos quan ens movem a ritme frenètic. Els Audi «S» solen ser cotxes molt potents, ràpids i força aburgesats…en canvi aquest Audi S1 ​​té un tacte molt més àgil i nerviós, sent un cotxe fins i tot brusc amb l'ESP desconnectat.

Amb aquesta descripció ja és suficient per proclamar-ho guanyador de la nostra comparativa… llevat perquè té les places del darrere més petites de tots i perquè Audi ens demana la barbaritat de 34.000 euros, disparant-se fins a més de 43.000 euros sumant tot l'equipament extra de la nostra unitat (baquets, cuir, paquet S exterior i interior, navegador, etc.)

SEAT Eivissa Cupra, el simpàtic del grup

No sé per què, però el Eivissa Cupra sempre ha despertat la meva simpatia al llarg dels anys… la meva i la de milers de conductors que s'han decantat per aquest model a l'hora de posar un “cogombret” a la seva vida. Les bases de l'Eivissa són clares: estètica juvenil, motor amb prou potència i la teòrica confiança que desperta portar la mateixa mecànica que altres cotxes del grup VAG. Si a això hi sumem un preu de partida ajustat… ja tenim un supervendes!

A la pràctica és un cotxe equilibrat, amb una suspensió raonablement còmoda per al dia a dia, un motor amb potència i un fantàstic canvi DSG de 7 velocitats que ens facilita la vida tant a l'ús quotidià com a l'hora de rodar ràpid. A més podem utilitzar-lo en mode manual a través de tocs de palanca i amb les lleves del volant, tot molt racing. Aquest canvi a més emmascara que el motor no té uns baixos molt contundents ni una estirada potent, però en poder portar-lo sempre a la millor zona d'ús, el resultat és que es mou molt bé… i com sona! Encara que per als vianants el seu so pugui resultar discret, des del seient del conductor el motor brama gairebé com si conduïm un Lleó de la copa, una cosa que sempre s'agraeix en aquesta vida grisa envoltat de sòrdids motors Dièsel.

El Cupra llueix una carrosseria d'aspecte esportiu, encara que no estigui gaire musculat. L'han equipat amb tocs de bon gust dubtós, com l'escapament central trapezoïdal, que seria preciós si no es notés a la llegua que és fals. Tant hauria costat rematar aquest detall decentment? En obrir la porta la seva interior és força més discret, fins i tot massa per ser l'acabat més “racing” del model, encara que almenys està ben construït malgrat que tampoc no llueix materials de primera qualitat. A més té 5 places força aprofitables per a quatre persones (les de darrere que no juguin al bàsquet, per favor) i un maleter decent.

En marxa l'Eivissa Cupra incita a accelerar el ritme ja que els seus seients subjecten prou, el motor empeny, sona de vici, el canvi és una delícia i la suspensió no ens trenca l'esquena a cada sotrac. Però compte, és un cotxe que exigeix ​​força habilitat per rodar realment ràpid, ja que la seva noble xassís pot subvirar amb certa facilitat, fins i tot encara que el diferencial electrònic XDS funcioni molt bé. Per això, si intentem batre'ns el coure en un tram revirat haurem de ser molt fins amb la direcció i tenir les mans perfectament sincronitzades amb el peu dret, sobretot per no embolicar-la a la sortida dels revolts i ser castigats per un ESP que et deixa clavat. Quan li agafes el tranquil, el Cupra permet moltes alegries… encara que haurem de tractar els frens amb cap ja que es poden arribar a fatigar-se després de diverses frenades seguides. Per sort avisen amb antelació que comencen a flaquejar i només cal afluixar el ritme a temps.

Tornant a la vida mundanal del dia a dia, cal destacar que el motor 1.4 TSI del SEAT Ibiza Cupra pot tenir un consum ridícul a ritme normal, cosa que sempre és d'agrair.

MINI Cooper S, la icona de sempre però més gran i millor

Aquest cotxe no necessita carta de presentació, de fet gran part del seu mercat és gent que es vol comprar un MINI… i punt. Li porta al paire l'opinió que nosaltres puguem tenir del cotxe i encara menys si el cotxe pot assumir els seus necessitats familiars.

Però la gent que si els importa aquests detalls està d'enhorabona perquè estem davant el MINI de sempre però amb unes places del darrere més àmplies i un maleter que ha passat de “ridícul” a només “petit”. La resta manté la mateixa essència... disseny amb caràcter inimitable, interiors de gran qualitat, possibilitat de personalització, interminables llistes dequipaments... i per descomptat un tacte esportiu difícil d'igualar. M'agrada!

El MINI Cooper S encaixa a la perfecció en les necessitats del conductor que cerca sensacions. La marca ens han insistit fins a la sacietat a aconseguir això del “Go-Kart feeling” i per això ha instal·lat els seients molt baixos, una direcció directa, suspensió tipus taula i un tacte dur de tots els comandaments. El motor d'aquesta ocasió és un poderós 2.0 litres turbo acompanyat de canvi automàtic de 6 velocitats (també disponible en manual). Aquest propulsor mou el MINI francament bé, amb una puntada de peu força interessant a mig règim i una estirada que s'acaba una mica aviat. El canvi automàtic s'adapta bé als nostres pensaments, podent rodar suaument a ciutat si així ho requerim o obsequiant-nos amb brutals empentes en canviar a fons en trams de corbes, contribuint així a la atmosfera esportiva. L'única pega que trec és que fins i tot en mode manual i amb les lleves, alguna vegada pensa per si mateix i puja marxes sense que els ho sol·licitem (en acceleració) o es resisteix a baixar-les (a les apurades de frenada). Quan t'adaptes a la seva lògica de funcionament, poques vegades te la juga.

No puc passar per alt que la suspensió és tremendament seca i insofrible a ciutat, transmetent cada irregularitat del sòl a l'esquena dels ocupants. Cal tenir molt clar quan compres aquest cotxe que no rodaràs sobre una bassa d'oli i que el estat de les carreteres per les que et mous influirà en el teu bon (o malament) humor diari. D'altra banda, aquesta suspensió fa del MINI un addictiu joguina a l'hora de gaudir de la conducció pura i dura. Direcció precisa que transmet bé la subjecció disponible sota les rodes, un eix davanter àgil i sòlid, una del darrere que respon a les nostres accions sobre l'accelerador i volant… què més vols? No se m'oblida el motor de 192 CV que catapulta el cotxe en qualsevol situació emetent una bona simfonia per la fuita. Gaudeix també d'un pas per corba molt ràpid…tant que al meu entendre la majoria dels propietaris no s'acostaran ni de cap manera als seus límits. Un darrer detall… pots triar el cotxe amb tres suspensions: normal, esportiva i una electrònica adaptativa. Jo sens dubte agafaria la darrera per 550 euros.

Per tacte de conducció el MINI seria el just guanyador de la nostra comparativa…i això que encara hi haurà una versió JCW més potent i teòricament més esportiva. Però abans de passar pel concessionari toca fer números i veiem que tirant de la llarga llista d'equipament opcional el MINI Cooper S es fica en unes xifres que espanten… un preu base de 26.000 euros per a la versió manual (27.700 euros l'automàtica) i uns 36.000 euros la versió provada. Això és molts diners però… què esperaves? És un MINI i aquest encant cal pagar-ho.

Peugeot 208 GTI, un mite una mica descafeïnat

El Peugeot 208 GTI ha despertat una estranya sensació en mi. Intentaré explicar-ho: d'una banda és un cotxe que m'agrada (però té una estètica molt discreta), amb un interior acollidorament esportiu, malgrat el seu volant ridículament petit i aquests colors una mica tuners i una dinàmica de conducció que convenç encara que l'eix del darrere vagi soldat a l'asfalt, i és impossible donar-te alegries. Amb aquest còctel de contradiccions m'he baixat del 208 GTI fet un embolic. Però... m'agrada o no m'agrada? No n'estic segur, ordenarem les idees.

Per mi el principal al·licient del 208 GTI és el seu facilitat de conducció: és un cotxe noble, de reaccions previsibles que mai et posarà en un compromís. I a més resulta confortable, amb una suspensió força “dolça” i un tacte tirant a suau de tots els comandaments, sobretot el volant. No té ajustaments de modes de conducció, ni suspensió ajustable opcional, ni possibilitat de posar frens més grans… el cotxe es ven i es condueix tal qual, sense opcions ni ajustaments. De fet, a penes hi ha extres que es puguin demanar ja que gairebé tot el que pot tenir ho porta de sèrie.

M'ho prendré com un avantatge… un cotxe que no té “artificis”, el que veiem és el que hi ha. A la pràctica el Peugeot 208 GTI no transmet sensacions esportives pures, pel que ni de lluny és “l'herència del 205 GTI” com diu la marca. D'altra banda, però, la realitat és que resulta increïblement ràpid i fàcil de portar gràcies principalment a un motor molt potent i ple en tota la corba d'utilització.

Els ajustaments de xassís són clarament conservadors i encara que és gairebé impossible treure l'eix del darrere de les seves caselles, el cotxe no resulta subvirador. A l'hora d'aturar tota la cavalleria, els frens estan molt ben dimensionats per potència i resistència encara que semblin tenir tacte tou. Resumint… ràpid, efectiu i senzill de portar, alhora que còmode. Com a contrapartida tenim una postura de conducció controvertida per a un GTI (seient elevat, volant baix i petit) i l'esmentada manca de tacte esportiu, malgrat que les xifres pures siguin molt bones.

concloent

No hi ha res millor per sentir-se viu als matins que pujar-te al teu petit utilitari esportiu i delectar-te de sensacions al nostre avorrit trajecte diari. Bromes a part, qualsevol d'aquests cotxes us serviran per un ús diari però hem d'escollir acompanyant que es compagini amb els caps de setmana… quin et quedaries?

Malgrat que el Audi S1 és el més ràpid i eficaç amb diferència, el preu de tarifa ho reserva per a una altra lliga. El MINI Cooper S posseeix tot allò que un conductor d'aspiracions esportives anhela: tacte inigualable, postura de conducció, qualitat interior, equipament… i el encant de ser un MINI, però a quin preu! El Eivissa Cupra mola molt, és ràpid, consumeix poc i tampoc resulta car, però per aquest preu em quedo amb el Peugeot 208 GTI.

I aquest és la «dolorosa» conclusió a què he arribat. Analitzant el que ofereix cada model i el que cada fabricant demana per matricular-ne un al nostre nom, crec que el Peugeot 208 GTI pot satisfer les expectatives de la majoria de conductors. D'acord, no té el tacte esportiu del Mini ni pot portar l'espectacular equipament de l'Audi S1. Tampoc compta ni de lluny amb l'excel·lent canvi DSG de 7 velocitats, però per situar-se al punt mitjà i no ser gaire car trio el 208.

Deu ser que m'estic fent vell… Tu quina prefereixes?

Audi S1

SEAT Eivissa Cupra

MINI Cooper S

Peugeot 208 GTI