Perquè el motor del nostre cotxe arrencada hi ha diferents tipus de sistemes d'encesa. Amb el pas del temps aquest sistema ha evolucionat, passant dels primers o convencionals (amb un major nombre de peces) a altres de més sofisticats que milloren el rendiment i la seguretat del sistema.
Sistema d'arrencada tradicional
El sistema d'arrencada tradicional és el més senzill dels sistemes d'encesa per bobina. Està format per l'enrotllament primari de la bobina d'encesa i els contactes del ruptor, que són els encarregats de tancar el circuit a massa. Quan l'energia elèctrica de la bateria flueix per ells es crea a la bobina un camp magnètic que es deriva cap al condensador quan s'obren els contactes del ruptor. Aquest es carrega de la tensió necessària per iniciar l'arrencada evitant en tot cas que l'energia es perdi per crear un arc elèctric.
Sistema d'arrencada transistoritzada
El sistema d'arrencada o encesa transistoritzada afegeix entre la bobina i els platins un transistor (que en molts casos es limita a reemplaçar el condensador). La missió que té aquesta peça és generar una divisió en el corrent de la bateria per minimitzar el consum energètic i proporcionar alhora una potència més gran per a l'espurna. Gràcies a la seva gestió, la vida útil de les parts que intervenen en el mecanisme d'encesa es veu incrementada.
La divisió de la tensió té com a destinataris dos components. D'una banda hi ha els platins, que reben la de baixa tensió. D'altra banda hi ha la bobina (que és l'element que actua com a massa) que és qui rep el corrent d'alta tensió. Gràcies a aquest funcionament, alguns dels avantatges que té aquest sistema són una tensió més elevada que en un sistema d'arrencada tradicional, menors perdudes denergia per arc elèctric o una ruptura més ràpida.
Sistema d'arrencada electrònica
El tercer sistema de arrencada o encesa és el electrònic. Per al seu funcionament es fan servir diversos components electrònics que permeten controlar el corrent elèctric en temps i quantitat. La interrupció del corrent de la bobina no es realitza per un ruptor o platins, sinó mitjançant l'ús d'un o diversos transistors.
Gràcies al control d'aquests elements electrònics el lliurament de corrent elèctric cap a la bobina és més eficaç, evitant pèrdues de tensió. Un dels seus avantatges és que evita que el sistema pateixi quan el motor s'encén en climes freds. Un altre dels avantatges d'aquest sistema d'encesa és que protegeix la càrrega de la bateria i minimitza el consum de combustible independentment del rang de revolucions a què estigui el motor. Per acabar cal esmentar que en ser un sistema d'arrencada electrònica la guspira a les bugies és més precisa pel que no hi ha el risc que es produeixi un curt circuit.
Em podria donar informació sobre la seva operació del sistema transistoritzat i sobre el seu manteniment i diagnòstic.
En el cas del sistema d'encesa transistoritzada, el que s'afegeix és un transistor entre la bobina i els platins, en molts casos reemplaçant el condensador, tenint aquesta la missió de generar una divisió en el corrent de la bateria, cosa que deriva en un menor consum energètic, més potència d'espurna i més gran
bona nit em podrien aclarir sobre les proves a cadascuna de les parts de l'encesa electrònica
L'explicació la trobo força millorable.
Per començar parla de tres tipus d'encenença i diferència entre el transnistoritzat i l'electrònic… aleshores… un transnisotr que és sinó és electrònica pura i dura?
I això que la bobina rep l'alta tensió… la bobina serveix per ELEVAR la tensió, des dels 12 volts de la batira alta tensió (1500 a 15000 Volt) perquè pugui generar espurna a la bugia i així provocar la combusió dins del cilindre ..
El platí o ruptor, serveix per obrir i tancar la tensió contínua de la bateria, perquè si no és impossible que un transformador (la bobina és això, un transformador) transformi…
Vegeu l'experiment de Runkford, llei de lenz, lleis del magnetisme i electromagnetisme.
I l'encès electrònic o transistoritzat substitutye al de ruptors o platins amb avantatges com l'estabilitat en la tensió de la sortida d'alta, (encara que giri el motor a poc a poc segueix havent espurna energètica i l'arrencada en fred és molt millor), evita la substitució de els platins cada 10-25 mil quilòmetres, i que permet tenir espurna sincronitzada amb els cilindres a revolucions molt més elevades, que és un límit que els platins tenen inherents, en ser contactes que obren i tanquen mecànicament, i quan arribaven a moltes revolcuions ( traduït en obertures / tanques molt ràpides) doncs es formava arc continu, o degradació molt de pressa dels contacs (i això que són de platí que és el més robust que hi ha…)
Com podríem distingir a la bobina si és per encès electrònic o tradicional? Si us plau