Tipus i classificació de bugies

Perquè un motor de combustió interna funcioni, necessita un element que proporcioni l'espurna necessària perquè el combustible prengui a la cambra de combustió i s'iniciï el procés. Aquest element són les bugies, però que aquest nom no ens porti a engany, doncs per l'evolució i els diferents tipus de motors que existeixen actualment hi ha multitud de bugies.

A més, les bugies no només proporcionen aquesta espurna, sinó que també són les encarregades de desviar la calor que es genera a la càmera de combustió interna cap al sistema de refrigeració del motor. Per aquesta raó, hem elaborat una breu guia sobre els tipus de bugies que hi ha i com es classifiquen.

Classificació de les bugies

El principal element pel qual les podem classificar és pel seu grau tèrmic. És per això que comptem amb bugies de alt grau tèrmic (transmeten la calor amb més rapidesa) conegudes com bugies fredes, o per contra bugies amb baix grau tèrmic (transmeten la calor més lentament), aquestes són conegudes com bugies calentes.

La mesurament del grau tèrmic està fixat pels fabricants, utilitzant una escala específica obtinguda mitjançant assaigs de laboratori, mesurant el temps màxim en què una bugia funciona davant una exposició de calor excessiva, fins que aconsegueix el seu autoencesa. Les escales donen com a resultat un nombre entre 45, per a la bugia més calenta, i 500 per a la més freda.

Article relacionat:

Autoencesa, detonació i picat de biela

Tipus de bugies

No obstant això, a més d'aquest sistema de classificació també n'hi ha d'altres, entre els quals es troben aquests.

Segons la seva resistència

Aquest tipus de bugies són presents als motors dièsel d'injecció indirecta.

• Bugia de resistència nua. Són les de tota la vida i en elles la resistència elèctrica està al descobert (es veu a primera vista).
• Bugia de resistència protegida. La resistència elèctrica va coberta amb una funda d'òxid de magnesi per transmetre la calor de manera més ràpida i efectiva.
• Bugia de resistència antiparasitària. Aquest tipus és una variació de l'anterior, ja que dins la seva càmera d'òxid de magnesi compta amb una resistència que l'ajuda a eliminar les interferències que hi pugui haver amb el sistema elèctric del cotxe.

Segons la mida de l'arc de corrent

Article relacionat:

Què és l'avenç d'encesa?

Pel mida de l'arc de corrent. Distància que ha de recórrer l'espurna des de l'elèctrode central fins al lateral. Aquesta espurna es pot veure reduïda si l'elèctrode lateral està deteriorat.

• Bugies d'obertura normal. L'arc de corrent salta fins a 0,9 mm. És la més senzilla de totes i la més habitual als motors actuals.
• Bugies d'obertura gran. En elles l'arc de corrent pot ser de fins a 2,05 mil·límetres i perquè funcionin correctament necessiten bobines d'alt voltatge al sistema d'encesa.

Per tipus de material

En funció del material del qual estiguin elaborades les bugies poden ser de tipus o altre.

• Bugies de platí o iridi. Són les més resistents ja que tenen menor conductivitat, que la compensen amb un elèctrode central amb punta que facilita el salt de corrent. El preu és més elevat que les tradicionals de coure.
• Bugies de coure. Les més conegudes i conductives.

Per nombre d'elèctrodes

El nombre d'elèctrodes pot anar des d'un fins a quatre o cinc. La diferència entre una multielèctrode i una amb un sol rau en la seva durabilitat. La raó és que en les que tenen diversos elèctrodes el treball es divideix quan cal traslladar l'electricitat i per tant pateix menys.

En les quals només hi ha un elèctrode el treball es realitza a través d'un únic camí i per tant és el que pateix tota la feina, minvant la seva vida útil significativament.

Per tipus de combustible

Finalment, tot i existir més classificacions, tenim les bugies per tipus de combustible.

• Bugies per gasolina. Són les més conegudes i comunes, ja que presenten les característiques que tenen les bugies nues.
• Bugies per a motors dièsel. La forma d'aquest element varia sensiblement, ja que és un tub incandescent que se situa a la culata i envia la calor cap a la cambra de combustió interna de forma directa. Per produir la ignició de la barreja al motor pot assolir més de 1000º centígrads. Solen ser delicades a baixes temperatures, ja que necessiten de més temps per assolir la temperatura necessària per funcionar.
• Bugies per a motors a gas. Com per exemple els de Gas Liquat del Petroli (GLP) i Gas Natural Comprimit (GNC). El principal problema que té aquest tipus de bugia és el desgast dels seus elèctrodes per oxidació, per això solen anar recobertes de níquel per eliminar l'inconvenient. El voltatge d'ignició és més elevat per possibilitar la combustió de la barreja gas i aire.